El Grup de Recerca Consolidat Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana (LAiREM) (2014 SGR 894) és un equip integrat per membres investigadors procedents de l’àmbit de la Història de l’Art (Licia Buttà, Eduardo Carrero  i Daniel Rico), la Musicologia (Maricarmen Gómez Muntané),  la Filologia Catalana (Anton Espadaler, Llívia Palliso, Anna M.Vila), Galaico-portuguesa (Camilo Fernández) i Castellana (María Morràs) i la Història de l’Espectacle (Lenke Kovács, Francesc Massip, Eloi Ysàs),  tots plegats dedicats preferentment a l’estudi de la llarga medievalitat en les cultures mediterrànies i les seves derivacions a Llatinoamèrica. Reuneix, també, un nodrit grup de col·laboradors procedents d’Europa i Amèrica: des de filòlegs i historiadors de la literatura com Claudia Demattè (Università di Trento), Costanzo Di Girolamo (UdNapoli Federico II),José Manuel Pedrosa Bartolomé (Universidad de Alcalá), Rebeca Sanmartín Bastida (UCM) o Donatella Siviero (UdMessina), fins a historiadors de l’espectacle i de la festa com Sandra Pietrini (UdTrento) o Demetrio E. Brisset (Universidad de Málaga), a més de l’etonmusicòleg Raül Sanchis Francés (doctorand de la URV), i Iberoamericanistes com Beatriz Aracil Varrón (UA) i Oscar-Armando García Gutiérrez (UNAM).

El LAiREM es marca com a objectiu aproximar-se a un corpus representatiu d’obres poeticodramàtiques del període històric de referència, d’una banda situant-les en el seu context de representació (arquitectònica, escènica, vocal i musical) i, de l’altra, analitzant-ne les traces que en queden en els manuscrits textuals i musicals, en les obres plàstiques i en les pervivències tradicionals (ritu litúrgic, teatre i festa popular).

Un dels objectius bàsics del grup és la creació i utilització de corpus de textos i imatges medievals.

El Grup LAiREM té en el seu codi genètic la recerca de la creació i difusió de textos en el seu context i el seu reflex en la iconografia de l’època medieval. Les diferents especialitats dels membres de l’equip han de permetre aprofundir en les relacions entre els textos literaris, la iconografia que sovint els il·lustra, les expectatives de presentació/representació que generen, la música que solia acompanyar la difusió d’aquests textos i els espais on es produïa la seva mostració, així com les motivacions ideològiques que concorrien en l’encàrrec i divulgació de les peces.

La iconografia està sent considerada amb atenció creixent en els estudis d’història del teatre, però també, més en general, en la història de la cultura. No és d’avui que els historiadors han subratllat la importància documental dels monuments figuratius: recordem Georges Duby (només cal donar una ullada a Georges Duby: l’art et l’image. Une anthologie, ed. De Ch.M. de la Roncière-M.F.Attard-Maraninchi, Marsella, Parenthèse 2000) així com el gran treball de sistematització conduït per Francis Haskell (History and its images, Yale University Press 1993). És per això que ens proposem de definir l’estatut i les possibilitats metodològiques dels estudis d’iconografia en les àrees pròpies d’un equip plural com LAiREM que abasta les més diverses expressions de la creació humana (literatura, música, representació plàstica i dramàtica, espectacle festiu, arquitectura cerimonial), perquè ja no hi ha disciplines autònomes i només podem créixer en el coneixement de l’Edat Mitjana i les seves seqüeles des d’un enfocament interdisciplinari.

Per una banda, parafrasejant Richard Woodfield, l’estudiós de la iconografia ha de preguntar-se per la funció de les imatges, abans d’interrogar-les sobre el seu potencial d’informació. D’altra banda, les arts figuratives per si soles no poden ser considerades com una font directa i fiable per a la història de la cultura i la mentalitat medievals, per això cal convocar les diverses disciplines que conreen els diferents membres de LAiREM per tal que una anàlisi polièdrica permeti una aproximació més pertinent i sòlida de la realitat medieval.

Partint, doncs, del plantejament multidisciplinari que proposem, la concreció de la recerca de l’equip durant el període 2014-2016 abordarà dues línies concretes particulars.

A) Un dels blocs principals de la nostra recerca ha de girar a l’entorn de la dansa catalana medieval i postmedieval i les traces que ha pogut deixar en alguns balls populars d’atàvica tradició.

Una recerca que s’abordarà en tres fronts: els textos i documents que en donen testimoni; la iconografia que registra algun aspecte que s’hi relacioni i les pervivències folklòriques que han mantingut fins al present alguns elements, formes o expressions d’arrel medieval o de l’antic règim.

En els últims vint anys l’anàlisi comparada de la documentació escrita, etnogràfica i iconogràfica de la dansa s’ha convertit en objecte d’investigació científica destacat: s’han multiplicat les publicacions i revistes dedicades monogràficament a l’art dansístic i ha crescut l’interès per aquest tema, nodrint un debat internacional en el qual pretenem participar aportant coneixements sobre la dansa a l’Edat Mitjana en l’àmbit de cultura catalana i en connexió amb el món hispànic i llatinoamericà, tant a través de l’anàlisi dels textos referits al ball com a través de l’estudi i contextualització dels testimonis visuals que reprodueixen diferents tipus i moviments corèutics, tot plegat contrastat amb pervivències actuals d’antigues danses i rituals d’origen medieval.

Es tracta d’un tipus d’aproximació que busca reconstruir l’activitat corèutica al llarg dels segles medievals utilitzant bé la música, bé els textos literaris amb la finalitat de classificar les diferents tipologies de danses segons el context en què venien emprades, i, és clar, incursions múltiples en el camp especialitzat de la iconografia de la dansa que s’articulen amb els estudis dedicats a la iconografia musical i a les investigacions de les formes teatrals a l’Edat Mitjana.

També hi ha nombroses indagacions dedicades a la dansa i la seva iconografia tant en l’àmbit d’investigació sobre la novel·la cortesana, com sobre la tractadística èticomoral i l’exegesi bíblica. No obstant això, l’aproximació al tema que LAiREM es proposa en els propers tres anys, pretén focalitzar l’atenció no només sobre la reconstrucció filològica del ball medieval, sinó sobre la seva funció, el seu significat i finalment relació amb les seves fonts clàssiques.

El fet d’haver constatat la presència freqüent de referències en les fonts escrites i escenes de dansa en els contextos més diversos (sostres pintats, claustres, capitells, retaules, pintura mural en palaus, miniatures i dibuixos en llibres de contingut religiós i profà), ens ha de permetre apropar la nostra realitat a la d’altres països europeus, on aquest fenomen ha estat estudiat i catalogat. Al mateix temps dóna peu a l’estudi d’una sèrie de característiques pròpies que poden aportar noves llums sobre els coneixements ja fonamentats. Finalment, la rica tradició de balls folklòrics que perviu en els territoris de l’antiga Corona catalanoaragonesa, es podrà organitzar a la llum de l’estudi dels textos i obres d’art visual posant en evidència una sèrie de característiques pròpies que poden aportar noves llums sobre els coneixements ja fonamentats.

Objectius.- En les arts i les lletres de l’Edat Mitjana, la dansa ocupa un lloc destacat ja que es compta amb freqüents referències al ball en textos literaris, tractats ètics i morals, documents d’arxiu i, a més a més, comptem amb certes pervivències actuals, algunes declarades Patrimoni de la Humanitat o en procés de ser-ho: la Patum de Berga, que inclou diferents tipus de dansa, va ser declarada per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el 25 d’octubre de 2005; la Dansa de la Mort de Verges, única pervivència al món del gènere macabre, està en vies de ser-ho. Cal afegir altres singulars manifestacions com la dansa de Sant Joan Pelós (Felanitx i Pollença) i els Cossiers de Mallorca (particularment de Montuïri i Algaida, -una de les peces, l’Oferta, es balla encara dins del temple), les danses de la Processó del Corpus de València (especialment la de la Moma i els set vicis), les del Sexenni de Morella, el Ball de Torrent, els Tornejants d’Algemesí, l’Alcúdia i Morella, la dansa guerrera de la Todolella, el Ball dels Espies de Biar, la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol; els múltiples Cavallets, Cavallins i Cotonines; els Balls de Bastons i Cercolets, les Moixigangues d’Algemesí, Titaigües o Sitges, el Ball de Serrallonga, el Ball de Dames i Vells de Tarragona (i les recuperacions hodiernes de Reus, Constantí, Valls, Alcover), els Balls de Diables i molts altres “balls parlats” a la Catalunya Nova, el dance aragonès, la Contradanza de Cetina, etc.

Enguany es commemora el 500 aniversari del “Ball de Dames i Vells” de Tarragona, el més antic de l’actual seguici festiu de santa Tecla que s’ha vingut representant gairebé sense interrupció almenys des de 1514, i un dels més cèlebres per combinar la coreografia amb els diàlegs. Amb aquest motiu tenim la intenció d’investigar aquesta tipologia escènica, coreogràfica, literària i musical que anomenem “Balls Parlats”. Tot plegat emmarcat en una investigació més àmplia sobre la dansa medieval europea i la seva evolució i derivació en danses d’arrel tradicional.

Les pervivències folklòriques de manifestacions corèutiques originades en el període tardomedieval, han arribat fins als nostres dies precisament perquè han evitat la fossilització i el risc d’acomodar-se a una visió arcaïtzant de la tradició; tanmateix, necessiten nous estudis a la llum del patrimoni iconogràfic i textual d’època medieval que ajudin a interpretar i contextualitzar la seva funció. Malgrat la quantitat conspícua de testimonis visuals i escrits i de performance de dansa-teatre, fins a dia d’avui no es compta amb cap estudi expressament dirigit a recollir tot aquest ric material i estudiar-lo en la seva globalitat.

D’altra banda, investigacions paral·leles dutes a terme sobre patrimoni d’altres països europeus han posat en evidència fins a quin punt el ball, és a dir l’ús del cos en moviment com a forma simbòlica, com a acte que defineix l’espai de la ciutat antiga a nivell físic, social i polític, com a moment creador d’identitat popular a l’edat mitjana rural i com a estilització civilitzadora a la ciutat tardomedieval i renaixentista, juga un paper central en tots els contextos socials i antropològics de l’home medieval i modern. A través de l’estudi dels abundants testimonis figuratius conservats a Europa, dels textos literaris i descriptius, dels tractats tècnics i filosòfic-religiosos que circulaven la Península Ibèrica a finals de l’Edat Mitjana i que van saltar l’oceà en la colonització Iberoamericana, ens proposem de contribuir al debat internacional que des de fa alguns anys ha centrat l’atenció sobre els múltiples significats simbòlics i al·legòrics que l’activitat corèutica ha desenvolupat durant els segles medievals, així com sobre el seu paper antropològic i social.

Dilucidar les funcions que acomplien aquestes manifestacions rituals en els seus orígens i determinar l’evolució que han experimentat fins avui mateix, així com els nous valors que han adquirit en contextos culturals distints com els novohispans, pot contribuir a donar sentit al gresol d’identitat, a l’ascendent social i a l’aglutinant artístic que la dansa acompleix en el món actual.

Cal tenir en compte que el tema de recerca sobre la corèutica medieval ha sorgit en les darreres dècades, molt relacionat amb la realitat actual, però sense estudis concrets ni sistematitzats des de l’òptica de la literatura i cultura catalanes. És per això que hem dut a terme la celebració d’un Congrés Internacional durant les Festes de Santa Tecla de 2014, en l’organització del qual col·labora la URV, l’Ajuntament de Tarragona, el Ball de Dames i Vells, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

El resultat de la investigació l’ha publicat, l’abril de 2015, l’Editorial Afers, en cofinançament amb l’Institut Ramon Muntaner.

D’altra banda, en el marc d’aquest Congrés, es va estrenar una exposició itinerant, realitzada sota la direcció del col·laborador del grup LAiREM Raül Sanchís Francés, amb el títol “Ballar el moro. Un viatge per les danses mediterrànies tradicionals”, amb la col·laboració de l’Associació Cultural Joan Amades de Barcelona i el Museu Etnològic de Barcelona, i que té prevista de girar per diversos indrets, entre els quals hi ha el International Medieval Congress of Leeds (juliol de 2015).

Com hem dit, en aquesta acció hi concorre també el projecte hispanoalemany del DAAD 2014-2015.

 

B) Un segon bloc que el Grup LAiREM pensa desenvolupar en els propers tres anys gira a l’entorn de la litúrgia del Nadal, en tot el que concerneix als espais en què es desenvolupa, les músiques que s’hi interpreten, la circulació cerimonial i articulació dramàtica que es genera. Es tracta òbviament d’un dels grans moments del calendari cristià, el primer dels cicles per excel·lència de la litúrgia medieval. L’abordarem d’una banda a través de l’anàlisi de les consuetes catedralícies i monacals de l’àmbit territorial català, costumaris redactats en llatí o en vulgar, que ressenyen amb més o menys detall les funcions, actes i recorreguts processionals que es realitzaven en les festivitats assenyalades. Però el terme aviat també es va aplicar a les representacions que s’incorporaven a la litúrgia. Així doncs, la paraula “Consueta” pren el nom de la seva funció cerimonial consuetudinària, i com que les celebracions més destacades o singulars que es descriuen són les que adopten un aspecte dramàtic, va passar a designar les escenes dialogades que es feien a la catedral o a altres esglésies (“Consueta per la nit de Nadal”, “Consueta dels tres reis de Orient”, “Consueta de la Nativitat de Jesús Christ”, “Consueta de la Temtació”, “Consueta de la Resurrectió de Jesuchrist”, “Consueta del sacrifici de què Abram volia fer de son fill Isach”, etc.), així com la posada en text de les acotacions i diàlegs escènics, és a dir els quaderns que recollien les paraules i la descripció de l’acció d’una cerimònia i que eren utilitzats per a la seva escenificació.

De la variada litúrgia nadalenca, el Grup se centrarà en l’acte de la Sibil·la, particularment l’anomenat Cant de la Sibil·la que ha perviscut a Mallorca i L’Alguer fruit del seu arrelament com a manifestació músicodramàtica que s’origina a l’Edat Mitjana i que ha merescut ser nominat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (2010). Tot i amb això, no existeix un estudi sistemàtic sobre les distintes Sibil·les que van poblar l’imaginari medieval i que van tenir la seva dimensió líricoescènica sia la nit de Nadal amb el seu cant (Eritrea), sia en l’exhibició de la llegenda de l’Ara coeli (Tiburtina), o en la seva dimensió més teatral (Cassandra, Sabà). Tampoc s’han estudiat les tradicions dramàtiques que perviuen a Europa relacionades directament o indirecta amb aquestes sibil·les ni la seva rica història literària-teatral. A tot això caldrà afegir l’estudi de la seva dimensió mitològica, litúrgico-teològica, musical, etnomusicològica, plàstica i patrimonial. Una investigació que requereix un enfocament interdisciplinar i sistemàtic, com reclama la recerca actual en el camp humanístic si es vol avançar de debò en el coneixement. Per això és una recerca molt ajustada al nostre equip multidisciplinar amb experiència que aborda els seus objectius científics des de les distintes especialitats dels seus membres i col·laboradors. Cal dir que aquest bloc de recerca es fa sota la batuta de la membre de LAiREM Maricarme Gómez Muntané que lidera l’equip de recerca HAR2012-32289 (I + D del Ministerio de Economia y Competitividad, 2013-2015) que versa justament sobre “El patrimonio artístico y cultural como motor de desarrollo social y económico: El Canto de la Sibila” , i que compta amb la participació d’altres membres del Grup LAiREM com Daniel Rico Camps, Eduardo Carrero i Francesc Massip.

Objectius.– Una vessant de la investigació, estrictament filològica, ha de reunir tots els textos del Cant de la Sibil·la en català per tal de dur-ne a terme la seva edició crítica, actualment inexistent. Caldrà partir d’una banda del text llatí Iudicii signum inclòs al Sermo de symbolo que es llegia en la litúrgia de la nit de Nadal des del s.X, així com del text occità afegit a un manuscrit del s.XII, potser un segle més tard, que estarà a la base de les versions catalanes, a començar per la de Sant Andreu de Tor (finals del s.XIV), les dues versions de la Catedral de Barcelona (una de c. 1415, l’altra de mitjans s. XV), la del convent de la Concepció de Mallorca (començos del XV), així com les versions quatrecentistes de la de la Catedral de Vic, Sant Iscle d’Empordà o Sant Bartomeu del Grau i les impreses de València (1533), la Seu d’Urgell (1536), Girona (1550) i Barcelona (1569), a més de la versió que s’inclogué en l’edició de les obres d’Anselm Turmeda, entre d’altres.

En paral·lel es durà terme una recerca musicològica que reuneixi totes les partitures del cant que ens han perviscut, tant les que acompanyen el text llatí com les que sostenen una lletra en vulgar, per tal d’establir una edició crítica i comparada, que encara no existeix. Simultàniament cal recollir les versions tradicionals que han perviscut a les esglésies de Mallorca i a la Catedral de L’Alguer, per fer-ne l’adequat estudi etnomusicològic.

Pel que fa a la dimensió escènica del personatge, ens proposem una recerca exhaustiva que reculli totes les fonts literàries i particularment teatrals en llengua vernacla que protagonitzin les Sibil·les (Eritrea, Tiburtina, Cassandra, d’Orient) per tal d’establir els seus complexos vincles, una tasca que tampoc mai s’ha dut a terme.

Des de la perspectiva de l’estudi de la plàstica medieval i postmedieval, cal aplegar aquelles fonts iconogràfiques que representin Sibil·les (particularment les implicades en els actes litúrgico-dramàtics mencionats), per tal de veure la sistematització i evolució de la seva imatge al llarg dels segles, cosa que es desconeix. També caldrà establir amb precisió el marc arquitectònic i escènic en el qual es va desenvolupar al llarg de la seva història el cerimonial i la representació de la Sibil·la, una tasca que encara està per fer.

En resum, caldrà ordenar aquests coneixements en funció d’un atles cultural històric, que s’haurà d’articular en una pàgina web, que la Sibil·la encara no té, que integri totes les seves múltiples i complexes manifestacions. Tot plegat amb la voluntat de posar en valor de forma integradora un patrimoni sociocultural, el de la Sibil·la, que comença a despertar un enorme interès.

Com a resultat de tot plegat, el grup ha dut a terme el Simposi Internacional La Sibil·la. So, imatge, litúrgia, escena (UAB, 19/20 novembre 2014), els resultats del qual es publicarà a l’editorial Alpuerto de Madrid durant el 2015, sota la coordinació de Maricarme Gómez. És previst un segon Simposi i la subsegüent edició sobre El Judici Final. Un i altre il·lustren al detall allò que és i representa la Sibil·la i les seves múltiples facetes (art, literatura, litúrgia, música, escena, patrimoni).

D’una banda comptem amb la col·laboració del Laboratorio di Studi Medievali – Testi e Cultura dal Tardoantico all’Umanesimo (TeCTUm), projecte de recerca internacional aprovat el 30/10/2013 com a objectiu estratègic amb la màxima prioritat, sota la coordinació  general de Claudia Demattè, i que compta com a membre amb Sandra Pietrini, ambdues de la Universitat de Trento i ambdues col·laboradores del Grup LAiREM. Es tracta d’un equip que fa convergir sota un mateix sostre (d’aquí l’acrònim TeCTUm) la pluralitat de línies d’investigació actives al Departament de Lletres d’aquella universitat italiana, que es troben en el terreny comú de les manifestacions històrico-literàries i artístiques del període comprès entre els segles V i XV, amb una obertura a les fonts i al Fortleben de textos i tradicions en els segles successius. Té per objectiu seleccionar, comentar i publicar fonts de naturalesa literària, figurativa i performativa, útils per tal de reconstruir la història de la literatura i de la cultura a través de la circulació dels textos i imatges en l’àmbit europeu. A més a més, Claudia Demattè dirigeix el portal dedicat al dramaturg del Siglo de Oro “Juan Pérez de Montalbán” publicat el desembre de 2011 al web de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i inclòs al projecte “Portal del Teatro del Siglo de Oro” de la Biblioteca Nacional de Madrid: http://www.cervantesvirtual.com/portales/montalban/

Comptem també amb la col·laboració especial del Colegio de Literatura Dramática y Teatro de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), que dirigeix el nostre col·laborador Dr. Oscar-Armando García Gutiérrez (http://teatro.filos.unam.mx/directorio/), que compta amb 90 professors i 600 alumnes,  i en el marc del qual es desenvolupa una línia de recerca sobre danses dialogades tradicionals de l’Altiplano Central (estado de México). Tant la recerca del Dr.García Gutiérrez com la de l’altra col·laboradora del nostre grup, la Drª. Beatriz Aracil (UA), se centren en l’estudi de la teatralitat medieval transportada a Iberoamèrica i, molt especialment, a Mèxic. Ambdós pertanyen a l’Asociación Mexicana de Investigación Teatral (AMIT), com també el coordinador de LAiREM, F.Massip. En aquest sentit, la doctoranda mexicana Mariza Mendoza Zaragoza ha fet una estada de recerca a Tarragona, becada per la República Federal Mexicana, per avançar en la seva tesi doctoral sobre “El arco floral en el arte novohispano y su presencia en dos celebraciones religiosas actuales (Xaltocan, Xochimilco y san Miguel Tlaixpan, Estado de México)”, codirigida per O.A.García Gutiérrez (UNAM) i F.Massip (URV).

LAiREM col·labora estretament amb el grup de recerca de la URV ICONODANSA, coordinat per un dels nostres membres: Licia Buttà (http://iconodansa.wordpress.com/), que gaudeix d’un projecte de recerca (FF12013-42939-P,  I + D del Ministerio de Economia y Competitividad, 2014-2016), i on participen d’altres membres de LAiREM, a banda de la mateixa IP, com Lenke Kovács, Llívia Palliso, Eloi Ysàs i Francesc Massip.

També col·labora amb un altre I + D del Ministerio de Economia y Competitividad (2013-2015): “La construcción de la santidad y el discurso visionario femenino (siglos XV-XVII): Análisis y recuperación de la escritura conventual” (FFI2012-32073), liderat per la nostra col·laboradora R.Sanmartin, com es pot veure en el seu web: http://visionarias.weebly.com/

Així mateix estem particularment vinculats al Grup de Recerca GRILC de la URV (Grup de recerca Identitats en la Literatura Catalana 2009 SGR 644), que va col·laborar en l’organització del II Simposi Internacional de Balls Parlats (2014), on van participar diversos membres i col·laboradors de LAiREM (Massip, Kovács, Ysàs, Aracil, Pedrosa, Brisset, Sanchis Francés).