El Grup de Recerca Consolidat “Literatura, Art i Representació a la Llarga Edat Mitjana” es reforça com a equip ocupat en interrogar les traces literàries, artístiques, musicals i escèniques que ha deixat la cultura medieval en el seu llarg recorregut històric. El Grup LAiREM té en el seu codi genètic la recerca de la creació i difusió de textos en el seu context i el seu irisat reflex en la cultura visual de l’època.

En la nova etapa que comencem, el repte és ampliar substancialment el marc a tota l’edat moderna, aplicant a la recerca del grup l’arc temporal que Jacques Le Goff va batejar com a “llarga edat mitjana” que es perllonga fins a la Revolució Industrial, amb expressives pervivències pràcticament fins l’actualitat. I és que, com assegurava l’insigne historiador francès, “quan s’arriba a les capes profundes de la història, el que es veu són continuïtats” (Lo maravilloso y lo cotidiano en el Occidente medieval, Barcelona, Gedisa 1985, p.180). Serà tasca coordinada del grup bimembre establir les continuïtats i discontinuïtats històriques que, des del segle X al XVIII, són presidides per la idea de renéixer sobre les restes del món antic. Com l’au fènix que es revivifica de les seves pròpies cendres i torna a cremar i a immolar-se, així es manifesta el clàssic, amb plomatges de colors canviants, al llarg d’aquest dilatat període que hem convingut a anomenar medieval i postmedieval. Tot plegat aplicant noves estratègies d’estudi que ens permetin avançar en el coneixement de la civilització europea nascuda de l’edat mitjana i assaonada en la moderna, enfocant elements que sovint han quedat borrosos, explorant documents poc freqüentats o infravalorats i contrastant els diferents aspectes que van caracteritzar aquella època.

Corregint, doncs, deformacions i prejudicis antics i moderns, la veritat és que l’edat mitjana, remot mirall dels nostres temps -segons expressió de Carlo Ginzburg-, lluny de ser una època intermèdia i de transició entre dos cims (l’Antiguitat clàssica i el Renaixement modern), s’erigeix, de fet, en l’eix i expressió occidental de la civilització europea.

Partint del plantejament multidisciplinari que proposem, la concreció de la recerca de l’equip durant el període 2017-2019 transitarà per unes línies transversals de llarga durada que ajudaran a travar els objectius específics i les energies particulars:
* D’una banda el grup s’ocupa dels modes de performativitat i les seves variacions d’acord amb l’època i el gènere literari.
* D’altra banda, s’aborden les relacions entre l’anomenada “alta cultura” o cultura literària i la cultura popular i tradicional.
* Òbviament s’exploren els vincles entre les expressions de la cultura escrita i la cultura visual, per tal de consolidar i ampliar el corpus de textos i imatges medievals (i ara també modernes) que ja havíem iniciat en l’anterior SGR. Es tracta d’oferir un corpus representatiu d’obres poeticodramàtiques, prosa narrativa, escrits edificants o “egodocuments” (cartes, diaris, visions) del període històric de referència, d’una banda situant-les en el seu context de presentació (arquitectònica, litúrgica, escènica, vocal i musical) i, de l’altra, analitzant-ne les traces que en queden en els manuscrits textuals i musicals, en les obres plàstiques i en les pervivències tradicionals (ritu litúrgic, teatre i festa popular).

Partint del plantejament multidisciplinari que proposem, la concreció investigadora dels distints impulsos que mouen el grup s’expressa en les següents línies de força a desenvolupar durant el període 2017-2019:

* A) Violència ritual i religió. El clima hodiern d’oberta violència de tipus religiós ens ha de fer reflexionar sobre les seves arrels i punts de partença que en molts aspectes remunten a l’edat mitjana quan es van produir tota mena de col·lisions, particularment entre l’expansionisme cristià i l’islàmic (invasions, croades, guerra santa), però també amb la persecució de la dissidència dintre d’una mateixa religió (croada anticàtara, inquisició, persecució dels jueus). Confrontacions que tenen la seva translació ritual, artística, festiva i espectacular, particularment els combats de ficció entre moros (o turcs) i cristians, amb els seus derivats escènics i coreogràfics que es van escampar arreu del món (mitjançant les colonitzacions hispano-luses) i que han perviscut fins avui mateix tant a Europa com a Àfrica, Amèrica o Àsia. Però la més elaborada creació humana sobre la violència es condensa en la Tragèdia, gènere clàssic que, a l’edat mitjana, es concreta amb la representació de la Passió i Mort de Crist, amb l’exaltació dels components sacrificials i dolorífers que calia mostrar en l’escena ritual, així com la mostració pública de la penitència i l’autopunició, siguin els “picaos” i flagel·lants de les processons de dol de la Setmana Santa cristiana, o els musulmans xiítes en la commemoració de l’Aixura. La tragèdia de la mort es vincula també a l’aparició d’un nou gènere iconogràfic, literari i corèutic com és la Dansa Macabra, que genera un seguit de textos en els distints idiomes europeus, un repertori d’imatges i unes formes coreogràfiques que, nascudes a les acaballes de l’època medieval, es perllonguen durant tota l’edat moderna, amb un peculiar impuls durant el barroc i algunes pervivències fins avui en dia, després d’una reflorida artística rere l’impacte de la primera i la segona guerra mundial, quan la mort quotidiana va suscitar un art macabre punyent i lúgubre.

Hi ha previst celebrar un congrés internacional sobre la Tragèdia de la Passió i Mort en l’àmbit mediterrani, en la línia de fomentar les actuacions que contribueixin al coneixement mutu i la cooperació entre els diferents països, societats i cultures mediterrànies, i a promoure la progressiva construcció a la Mediterrània d’un espai de pau i estabilitat, de prosperitat compartida i de diàleg entre cultures i civilitzacions, contribuint a les finalitats fonamentals de la política euromediterrània de la Unió Europea i de l’anomenat Procés de Barcelona. Tot plegat amb la complicitat d’Europassion, una iniciativa que congrega 90 Passions de 16 països d’Europa, i de la Federació Catalana de Passions (http://www.europassion.net/seite.mv?15-00-00-00+&lg=en). I és que aquestes manifestacions escèniques no només són representacions teatrals o de temàtica religiosa sinó que actualment són un moviment social que aglutina nens i nenes, joves i grans, persones amb diferents idees i pensaments que treballen per un fi comú.

* B) Estudi de l’emergència de l’autoritat femenina al convent i a la cort en els segles XV-XVII. Exemplaritat i gènere: santes com a models. Performativitat en Juana de la Cruz. Autoritat i autoria en autores femenines. La querella de les dones en el seu context històric. Els cercles literaris de Maria d’Aragó i Maria de Castella. L’espiritualitat femenina en temps de Cisneros. Exemplaritat i gènere: santes com a models, amb especial focus en Maria Magdalena. L’ús del discurs religiós com a font de legitimització del poder: Isabel I de Castella i l’ús del relat i les imatges religioses com a font legitimadora del poder femení. La cultura de la mort: de la dansa de la mort al triomf de la mort com a motiu de celebració dinàstica. La recepció de la cultura clàssica en les Corones aragonesa i castellana.

Està previst un congrés internacional en el Center for Modern Languages de la University of London, dirigir per Catherine Davies i dues Jornades d’estudi amb una perspectiva comparatista entre cort i convent i entre àrees culturals diverses al Magdalen College de Oxfrod University, amb co-finançament dels projectes dirigits per M. Morrás i R. Sanmartín.

* C) Edició filològica de textos medievals i moderns.
Edició de les Vidas de visionàries (María García, María de Ajofrín) (Celia Redondo & María Morrás)
Edició de la Dansa de la Mort de Pere Miquel Carbonell (F. Massip)
Edició de la versió aljamiada de la Dança General de la Muerte (M. Morrás)
Edició de l’Obra completa de Ramon Vidal de Besalú (A. Espadaler, Publ. UB)
Edició del Teatre de la Passió (L. Kovács, Els Nostres Clàssics)
Edició de La Vesita de Joan Ferrandis d’Herédia (F. Massip, Cuadernos del SEMYR)
Edició de Roman de Jaufré (A. Espadaler, Ed. Barcino)
Edició de Juan Rodríguez del Padrón, Cadira de honor. Triunfo de las mujeres. (M. Morrás, Ed. Cátedra)
Edició del Teatre de Nadal (F. Huerta & F. Massip, Els Nostres Clàssics)

Alhora les membres del projecte contribuiran amb informació codicològica i bibliogràfica per a Philobiblon (BITECA: Bibliografia de Textos Catalans Antics i BETA: Biblbiografía Española de Textos Antiguos).

LAiREM no només vol produir coneixement sòlid, sinó transferir-lo a la societat en sentit rigorós, mitjançant la participaió activa de l’equip en la programació d’acivitats, interpretació de col·leccions, assessorament de concerts i muntatges escènics, etc. d’institucions i empreses culturals com ara museus, biblioteques, companyies de teatre, grups musicals i associacions culturals. Per exemple, hi ha prevista una exposició al MNAC sobre el grafit històric (2019). Els membres del grup col·laboren estretament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i companyies teatrals i musicals com Nao d’amores, Antics Escolans de Montserrat o Capella de Ministrers, no només amb la interpretació de textos i partitures històriques ans promovent determinades escenificacions o enregistraments. Enguany hem promogut el centenari de Josep Romeu i Figueras, no només publicant un llibre (Teatre medieval en escena. Representacions de teatre medieal i renaixentista (1961-1969) de Josep Romeu i Figueras, a cura de Francesc Massip, 2017), ans promovent un cicle de teatre medieval amb la participació de Nao d’amores (Triunfo de amor de Juan del Encina), i amb l’assessorament històric i escènic que hem dut a terme pel muntatge del Misteri medieval de la Passió de Cervera, escenificat a l’església de Santa Maria de Cervera el 4 de març 2017, sota la direcció de Pep Oriol i Alba Cuñé, amb la voluntat que es converteixi en una activitat anual.