Jordi Bertran Luengo

• 

Jordi Bertran és llicenciat en Filologia Catalana (UB) i gestor cultural de l’administració des de 1985. S’ha involucrat en diversos projectes de promoció i recuperació com el Teatre Metropol (1995) i la creació de la Casa de la Festa (2008) a Tarragona. Coordina el projecte del futur Museu Casteller de Catalunya que es construeix a Valls.
És autor de nombrosos assaigs sobre festa, teatralitat i gestió cultural. A més, col·labora en diferents mitjans de comunicació.

Selecció de publicacions rellevants:
– (2018). L’èxit de la versió dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres. In Ara ve Nadal!: Formes espectaculars en les festes d’hivern. (pp. 287-297). Editorial Afers.
–(2006). Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes: el que cal saber per organitzar-les. Barcelona: Departament de Cultura.
– Betran, J., et al., (2001). Festes de Catalunya: una mostra de la diversitat del patrimoni popular. Lunwerg.
– Bertran, J., Nadal, E. (2000). Manual de producció tècnica: contribució a l’organització d’espectacles i festes puopulars. Tarragona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Selecció d’articles rellevants:
– (2017). La construcció de la festa en l’escena de la urbs: el trànsit del segle XV al XVI. Revista de Poètica Medieval, (31), 71-85.
– Bertran, J. (2017). La transferència dels personatges bíblics entre els cicles teatrals a Tarragona. In Teatro hispánico y su puesta en escena: estudios en homenaje a Josep LLuís Sirera Turó (pp. 109-120).
– Bertran, J., Palomar, S. (2007). Teatre popular de moros i cristians. Caramella: revista de música i cultura popular, (16), 6-13.
– Bertran, J., Ramada, J. (1992). El teatre a la ciutat de Tarragona els anys 1905 i 1906: les vetllades d’Art Modern i les seves conseqüències. Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària, (6), 7-73.

Elena de la Cruz Vergari

• 

Elena de la Cruz és llicenciada i doctora europea de Filologia Romànica. La seva tesi es titula Édition critique d’une traduction française médiévale de l”Epitoma rei militaris” de Végèce. S’ha format en francès antic a la Université Aix-Marseille, en l’estudi de manuscrits i l’edició crítica de textos medievals a l’Institut de recherche d’histoire des textes (París) i a la Università degli Studi di Verona. En l’actualitat, és gerent de l’editorial Obrador Edèndum, coedita amb l’IEC i codirigeix les col·leccions Obra llatina de Ramon Llull Bibliotheca philosophorum Medi Aevii amb Alexander
Fidora (ICREA UAB) i Jaume Mensa (UAB).
Les seves línies de recerca se centren en l’edició i l’estudi de les traduccions franceses medievals, la llengua i la literatura francesa medieval (XII i XIII) i la didàctica de les llengües i les literatures.

Selecció de publicacions rellevants:
– Batalla, J., de la Cruz, E. (2019). Vicent Ferrer i la lògica del segle XIV. Anuario de Estudios Medievales, 49(1), 13-44.
– (2015). Vegetius’ Epitoma rei militaris in Tirant lo Blanch. More about’Tirant lo Blanc’/Més sobre el’Tirant lo Blanc’: From the sources to the tradition/De les fonts a la tradició, 10, 17.
– Hatem, J., de la Cruz, E. (2011). Sobreamor: Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn ʻArabî, Ramon Llull. Obrador Edèndum.
– (2010). Utilisation d’un document visuel filtre pour l’approche de la littérature en classe (II): le cas de Titanic et Tristan et Iseut. In Tiempo [Recurso electrónico]: texto e imagen= Temps, texte et image: Actas del XIX Coloquio de la APFUE (Madrid, 21-23 abril, 2010) (pp. 793-802). Universidad Complutense.

Maria Dolores Gimeno Puyol

Maria Dolores Gimeno és professora de Literatura Espanyola a la Universitat Rovira i Virgili i doctora en Filologia Hispànica per la Universidat de Saragossa. Posseeix una Maîtrise-ès-Lettres per la Université de la Sorbonne Nouvelle i un Master of Arts a la Washington University in Saint Louis.
Les seves línies d’investigació se centren en la literatura i la cultura de la Ilustració a Espanya. En concret, en els epistolaris, memòries i premsa. Participa en projectes d’investigació I+D per l’“Elaboració d’un diccionari d’història de la presència i l’ensenyament del Francès a Espanya (segles XVI-XX)”.

Selecció de publicacions rellevants:
– Gimeno, M. D., et al., (2016). Los viajes de la razón: estudios dieciochistas en homenaje a María-Dolores Albiac Blanco. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
(2014). Primera Memoria de José Nicolás de Azara. Saragossa: Instituación Fernando el Católico.
– Gimeno, M. D., et al., (2010). Epistolario: 1784-1804. Madrid: Editorial Castalia.

Selecció d’articles rellevants:
(2019). “Il poco numero de’libri Spagnuoli”: La defensa de España en las” Efemeridi letterarie di Roma” en el último tercio del siglo XVIII. Cuadernos de Historia Moderna, 44(1), 181.
(2019). Entre burlas y veras: las estrategias reivindicativas de Manuela Tomasa Sánchez de Oreja y Francisca de Osorio, escritoras de almanaques. Cuadernos de Ilustración y Romanticismo, (25), 273-289.
(2016). Sobre las virtudes y los vicios en las utopías ilustradas en España: el “hombre de bien”. DIECIOCHO, 39, 255.
(2010). Entre la paz y las polémicas:” Fernando el deseado” en la prensa reusense en 1813-1814. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 51, 259-278.

Pablo Acosta García

• 

Pablo Acosta és graduat en Filologia Hispànica (ULL) i doctor en Humanitats. La seva tesi doctoral es titula “Poètica de la visibilitat del Mirouer Des Simples Ames de Marguer”. Actualmente és profesor asociat a la Universitat Pompeu Fabra on imparteix Periodisme i literatura, així com Narratologia en el Màster de comunicació, Periodisme i Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves publicacions se centren en l’anàlisi textual, la codificació literària de l’experiència i les relacions entre imatge i text.

Selecció de publicacions rellevants:
(2019). “Women Prophets for a New World: Angela of Foligno, living saints, and the religiousreform movement in Cardinal Cisneros’ Castile”, in Exemplarity and Gender in Medieval and Early Modern Iberia,ed. M. Morrás, R. Sanmartín and K. Yonsoo, Leiden, Brill.
(2018). Scientific presentation of “Manuscrito 473 (compilación de obras 
espirituales)”, Bibliotecade Catalunya, Virtual Exhibition ‘PAISAJES ESPIRITUALES’ (=SPIRITUALLANDSCAPES), http://www.ub.edu/proyectopaisajes/index.php/es/item1-meditacion
(2017). “’Notez bien, bonnes pucelles’: A Complete Transcription of the French and ContinentalLatin Annotations ofThe Mirror of Simple Soulsby MargueritePorete”, inSacris Erudiri  56/1(December 2017), pp. 347-392.
(2015). “Abrazar desnuda la cruz de Cristo: una introducción al Libro de la experiencia de Angelada Foligno”, enFrancesc d’Assís a Catalunya, 800 anys , Facultat de Teologia de Catalunya, pp.121-142,

Maria del Mar Valls Fusté

Maria del Mar Valls és graduada en Història de l’Art. S’ha especialitzat en Art en la Societat (màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art) i ha estat reconeguda amb el Premi Extraordinari de Máster a la Universitat de Barcelona. Ha format part del Departament d’Història i Història de l’Art (URV) com a investigadora, vinculada als grups de recerca Iconodansa i LAiREM.
En l’actualitat treballa en la tesi doctoral sobre l’estudi, la comprensió, valorizació i promoció dels sostres medievals pintats, dispersos pels territoris ibèrics que antigament integraven la Corona d’Aragó.

Selecció de publicacions rellevants
– Buttà, L., Valls, M. M., Sánchez, S. (2018). El archivo digital DANAEM: Danza y Arte en la larga Edad Media. Edizioni All’Insegna del Giglio.
(2017). Trasmissioni mediterranee : la ceramica come fonte di studio per i repertori figurativi di alcuni soffitti dipinti della Corona d’Aragona. Mélanges de l’École française de Rome – Moyen Âge, 129-2.
– Buttà, L., Valls. M. M. (ed.), (2017). Danza, Escritura y Teatralidad en la Edad Media. Revista de Poética Medieval. Universidad de Alcalá.
– Buttà, L., VALLS, M. M., Sánchez, S. (2018). El archivo digital DANAEM: Danza y Arte en la larga Edad Media. Archeologia e calcolatorie. Edizioni All’Insegna del Giglio.

Pere Bescós Prat

Pere Bescós és professor associat al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra des de 2013. Les seves línies de recerca inclouen la filologia clàssica, la traducció literària, la crítica textual i la recepció dels clàssics medievals. En aquest sentit, la seva tesi doctoral, “Francesc Alegre: La primera guerra púnica, 1472. Estudi i edició crítica” (2011), se centra en una part de l’obra traduïda de l’obra de l’humanista barceloní.
Ha estat professor invitat a la Universitat de Guadalajara (en Llengües Modernes, 2014) i a la Universitat Harvard (Departament d’Història, 2012).

Selecció d’obres rellevants:
(2020). Bíblia del segle XIV. Primer llibre dels paralipòmens. Corpus Biblicum Catalanicum. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(2019). PUBLI OVIDI NASÓ. LES METAMORFOSIS: VERSIÓ CATALANA DEL SEGLE XV DE FRANCESC ALEGRE. Publications of eHumanista, Monographs in Humanities, 21; Santa Barbara: University of California.
(2016). ALCMÀ D’ESPARTA. CANTS (TEXT GREC, TRADUCCIÓ CATALANA I NOTES). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
(2008). Humanisme i traducció catalana durant la segona meitat del segle XV: Ferran Valentí, Arnau d’Alfarràs, Francesc Alegre i Aleix de Barcelona.

Selecció d’articles rellevants:
(2017). Tècniques i mètodes de traducció de Francesc Alegre a La primera guerra púnica (1472). En: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 10 2017: 68-86
(2016).’SICILIA LITTERATA’ (1462-72): TRADUCCIÓN Y CONFLICTO CIVIL CATALÁN. TRANS Revista de Traductologia, 20, pp. 113-121.
(2014). Comentari i formació literària en Francesc Alegre: Ovidi i Bernardo Ilicino. Llengua i literatura, pp. 33-53.
(2012). Aportacions a l’estudi de tres traductors catalans quatrecentistes: Ferran Valentí, Arnau d’Alfarràs i Aleix de Barcelona. Iberoromania, 75(1), pp. 232-249.

Verónica Zaragoza Gómez

• 

Verónica Zaragoza és llicenciada i doctora en Filologia Catalana (títols obtinguts a la Universitat de València i a la Universitat de Girona, respectivament). Actualment, és investigadora postdoctoral de la UNED, adscrita al projecte BIESES – Bibliografía de escritoras españolas / Bibliography of Spanish Women Writers i és professora col·laboradora de Literatura Catalana Moderna de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva tesi doctoral es titula “«En vers vull desafiar…». La poesia femenina a l’àmbit català (segles XVI-XVIII). Edició crítica”.
Pel que fa a les línies de recerca, forma part del grup NISE (UG) que se centra en la literatura catalana moderna, especialment des de la perspectiva de gènere. Ha estat guardonada amb la ‘Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner’, Premis Sant Jordi (abril 2016) de l’Institut d’Estudis Catalans, pel projecte “La literatura femenina dels segles XVI-XVIII: catàleg d’autores i obres del domini lingüístic català”.

Selecció de publicacions rellevants:
(2018). Recordant la Venerable Agullona: la xativina més il·lustre del segle XVI. Xàtiva: Editorial MIC.
(2018). L’heterodòxia de Maria Antònia Ortolà: el camí del relat autobiogràfic al procés inquisitorial (1717-1727). Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 37, pp. 117-136.
(2016). Censura y edición póstuma de la obra de Hipólita de Rocabertí: a propósito de unos poemas manipulados. SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna / International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture, 8, pp. 194-223.
(2012). ‘Historiar les protagonistes absents’. La poesia femenina de l’edat moderna a l’àmbit català” dins Josa, L., Lambea, M. (ed.). ‘Allegro con brio’. I Encuentro “Aula Música Poética” de Jóvenes Humanistas. (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012), Digital CSIC, 2013, pp. 146-160 [en línia: http://digital.csic.es/handle/10261/86681%5D.

Vanessa de Cruz Medina

Vanessa de Cruz és llicenciada en Humanitats (Universitat Carlos III de Madrid) i en Història Moderna (Universitat Complutense de Madrid).
Cal destacar la seva tesi doctoral titulada “Cartas, mujeres y corte en el Siglo de Oro” (UCM). Ha rebut beques postdoctorals rellevants com ara la “Juan de la Cierva” (2011-2013) i la “Mellon Visiting Fellowship” (Florència, 2014). Actualment, és investigadora del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, vinculada a la beca “Beatriu de Pinós” (2017-2019).

Selecció de publicacions rellevants:
(2013). “In service to my Lady, the Empress, as I have done every other day of my life”: Margarita of Cardona, Baroness of Dietrichstein and Lady-in-Waiting of Maria of Austria. Dins The politics of female households: Ladies-in-waiting across early modern Europe. Brill, pp. 99-119.
(2013). “An Illegitimate Habsburg: Ana Dorotea de la Concepción, Marquise of Austria (1611-1694)” dins Cruz, J., Galli, M. (eds.). Early Modern Habsburg Women: Transnational Contexts, Cultural Conflicts, Dynastic Continuities. Ashgate, pp. 96-117.
(2013). Una dama en la corte de Felipe II: cartas de Ana de Dietrichstein a su madre, Margarita de Cardona. Praga: Charles University of Prague.
(2005). “Missivas mensageras”: la carta de la Edad Moderna en la historiografía española. Revista de historiografía (RevHisto), (3), 48-54.

Celia Redondo Blasco

• 

Cèlia Redondo és graduada en Espanyol: Lengua y Literatura i ha cursat el Màster en Literatura Española, especialitat en l’Edat Mitjana i en els Segles d’Or (Universitat Complutense de Madrid). Actualment, elabora la tesi doctoral dedicada a l’estudi i a l’edició de les Vides de Maria d’Afrojín i Maria Garcia, a través del Projecte I+D “Poder, espiritualitat i gènere (Castella, 1400-1500): L’emergència de l’autoritat femenina a la cort i al convent” de la Universitat Pompeu Fabra.

Congrés Internacional LA PASSIÓ: RITU, TRAGÈDIA i REPRESENTACIÓ DE LA VIOLÈNCIA

El congrés internacional que se celebrava els dies 27 i 28 de març se suspèn fins que es pugui realitzar a causa de la pandèmia del Covid-19.

• 

• 

Díptic en PDF

Congrés Internacional EL NADAL EN ESCENA

• 

  Cartell del Congrés Internacional El Nadal en Escena

• 

  Tríptic amb el programa de les jornades

• 

Pere Navarro Gómez

Pere Navarro és doctor en Filologia Catalana i professor titular a la Universitat Rovira i Virgili. Forma part de l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU123). Les línies de recerca en les que se centra són la gramàtica històrica catalana i la variació lingüística des d’un enfocament geogràfic.

Selecció de publicacions rellevants:
(2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya.
(2000). Aproximació geolingüística als parlars del Priorat. Consell Comarcal del Priorat.
(1994). Els parlars de la Terra Alta, (Vol. I): Estudi Geolingüístic. Universitat Rovira i Virgili
–––– Els parlars de la Terra Alta, (Vol. II): Atles Lingüístic de la Terra Alta. Universitat Rovira i Virgili. [Obres guardonades amb la XXIIa Beca Manel de Montoliu]

Selecció d’articles rellevants:
(2017). La dialectologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Els microatles lingüístics de les comarques de l’Ebre. Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], 39, 361-374.
(2010). De la glòria en baixa la Munda Culot, la Milagros Merla i el vell de Panxot”. Intent de sistematització del renoms de la vila de Tivissa (Ribera d’Ebre). Societat d’Onomàstica: butlletí interior. (119), 169-178.
(1999). Els parlars de transició entre el català occidental i l’oriental. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, (26), 91-105.