Maria Dolores Gimeno és professora de Literatura Espanyola a la Universitat Rovira i Virgili i doctora en Filologia Hispànica per la Universidat de Saragossa. Posseeix una Maîtrise-ès-Lettres per la Université de la Sorbonne Nouvelle i un Master of Arts a la Washington University in Saint Louis.
Les seves línies d’investigació se centren en la literatura i la cultura de la Ilustració a Espanya. En concret, en els epistolaris, memòries i premsa. Participa en projectes d’investigació I+D per l’“Elaboració d’un diccionari d’història de la presència i l’ensenyament del Francès a Espanya (segles XVI-XX)”.

Selecció de publicacions rellevants:
– Gimeno, M. D., et al., (2016). Los viajes de la razón: estudios dieciochistas en homenaje a María-Dolores Albiac Blanco. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
(2014). Primera Memoria de José Nicolás de Azara. Saragossa: Instituación Fernando el Católico.
– Gimeno, M. D., et al., (2010). Epistolario: 1784-1804. Madrid: Editorial Castalia.

Selecció d’articles rellevants:
(2019). “Il poco numero de’libri Spagnuoli”: La defensa de España en las” Efemeridi letterarie di Roma” en el último tercio del siglo XVIII. Cuadernos de Historia Moderna44(1), 181.
(2019). Entre burlas y veras: las estrategias reivindicativas de Manuela Tomasa Sánchez de Oreja y Francisca de Osorio, escritoras de almanaques. Cuadernos de Ilustración y Romanticismo, (25), 273-289.
(2016). Sobre las virtudes y los vicios en las utopías ilustradas en España: el “hombre de bien”. DIECIOCHO39, 255.
(2010). Entre la paz y las polémicas:” Fernando el deseado” en la prensa reusense en 1813-1814. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins51, 259-278.