Archives For author

mariamorras web María Morrás és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universidad Complutense de Madrid, PhD per la Universitat de Califòrnia a Berkeley i doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix docència a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i ha estat professora visitant a les Universitats de Berkeley, Ferrara i Pavia i ha efectuat estades de recerca a les universitats de Berkeley, Cambridge i Nottingham.

La seva tesi doctoral analitzava la difusió de Ciceró al segle XV i l’obra d’Alfonso de Cartagena. En aquest sentit, les línies de recerca que desenvolupa se centren en els estudis medievals, la tradició clàssica i l’humanisme. En concret, en la història de les idees i les formes literàries durant el segle XV.

Actualment forma part del projecte I+D “Visionarias españolas”, dirigit per la Dra. R. Sanmartín. És col·laboradora de Philobiblon y directora de la Càtedra UNESCO d’Estudis Hispanoamericans. Ha servit institucionalment com a Directora Acadèmica del Programa d’Estudis Hispànics i Europeus, vicedegana d’Assumptes Acadèmics i Directora de la Unitat de Innovació i Qualitat Docent, Directora del Departament d’Humanitats, Vicerectora de Postgrau i Doctorat i Vicerectora de Relacions Internacionals.

Selecció de publicacions rellevants:
(Ed.) (2003). Jorge Manrique, Poesía. Madrid: Castalia.
(1999). Sánchez-Prieto, P. Alonso de Cartagena, Libros de Tulio: De senetute. De los ofiçios, edició, pròleg i notes de María Morrás.
(1993). Alonso de Cartagena: edición y estudio de sus traducciones de Cicerón. Barcelona, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Selecció d’articles rellevants: 
(2015). Ser mujer y santa (Península Ibérica, siglos XV-XVII). Medievalia18(2), 9-24.
(2002). El debate entre Leonardo Bruni y Alonso de Cartagena: las razones de una polémica. Quaderns: revista de traducció, (7), 0033-57.
(1995). Sic et non”: en torno a Alfonso de Cartagena y los” studia humanitatis. Euphrosyne: Revista de filología clássica, (23), 333-346.
(1989). Notas para el estudio de las imágenes en el Libro de buen amor. Dicenda. Estudios de lengua y literatura españolas, (8), 71.

espadaler

Anton Maria Espadaler, llicenciat en Dret i en Filologia Romànica. Actualment, és professor titular de Literatura catalana medieval de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en autors com Guillem de Torroella, Anselm Turmeda, Ausiàs March, Joanot Martorell i, pel que fa a les obres, especialment en la Història de Jacob Xalabín. Ha col·laborat en diverses plataformes periodístiques com La Vanguardia, l’Avui, i El país, així com a TV3 i Catalunya Ràdio.

Selecció de publicacions destacades:
(2015). Flamenca. Barcelona: Universitat de Barcelona.
(2003). Novelas caballerescas del siglo XV. Madrid: Espasa Calpe.
(2001). «La Catalogna dei re», a Lo spazio letterario del Medioevo, II. Il Medioevo volgare, 1. La produzione del testo, dir. Boitani, P., et al., Salerno Editrice, II, pp. 873-933.
(1984). Una reina per a Curial. Barcelona: Quaderns Crema.

Selecció d’articles destacats:
(2015). Petraca en la lírica catalana medieval. Quaderns d’Italià, (20), 89-109.
(2008). Jaume I, i els trobadors. Serra d’Or, (583), 48-51.
(2000). La recepció d’Ausiàs March a la Renaixença. Reduccions: revista de poesia, (72), 25-43.
(1997). Jaufré Rudel, ‘Les cançons de l’amor de lluny’. Marges, Els: revista de llengua i literatura, (59), 119-121.

http://www.ub.edu/ubtv/video/teatre-per-a-textos-medievals-per-anton-maria-espadaler

Membre del Grup de Recerca Consolidat LAiREM

Membre del Grup de Recerca Consolidat LAiREM

Membre del Grup de Recerca Consolidat LAiREM

Membre del Grup de Recerca Consolidat LAiREM

Licia Buttà

Licia Buttà és profesora agregada d’Història de l’Art medieval a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Forma part dels grups de recerca LAIREM, (Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana), COLONIAL (Del colonialisme al món global) i coordina el grup LITREDAN (Iconodansa: Literatura, representació, dansa).

Les seves línies de recerca giren al voltant de les qüestions de la migració i l’adaptació de models iconogràfics i de patrons estilístics en la pintura i l’escultura gòtica, especialment a la producció artística dels països de la Corona d’Aragó. En els seus darrers treballs, ha posat l’accent en l’ús de la imatge com a vehicle preferent del discurs de les elits dominants.

Selecció de publicacions rellevants:
(2013). Dal gesto allo sguardo: appunti sull’iconografia del lutto nell’arte medievale a Caminneci, V. (ed.). Parce Sepulto, il rito e la morte tra passato e presente, Assessorato Beni Culturali e Identità Siciliana, Soprintendenza Beni Culturali e Ambientali di Agrigento, Agrigento, pp. 225-146.
(Ed.). (2013). Narrazione, exempla, retorica. Studi sull’iconografia dei soffitti dipinti nel Medioevo Mediterraneo. Palermo: Caracol Edizioni.
(2011). “Immaginario esopico e discorso etico-didattico sul soffitto dipinto della chiesa di S. Niccolò di Nicosia in Sicilia”, Storia dell’Arte, 30, 130, 2011, pp. 5-18.
(2008). La pittura tardogotica in Sicilia. Palermo: Kalós.

Selecció d’articles rellevants:
(2019). Editorial, Early Music, 47, 1, p. 1.
(2011). Immaginario esopico e discorso etico-didattico sul soffitto dipinto della chiesa di S. Niccolò di Nicosia in Sicilia, Storia dell’Arte, 30, 130, pp. 5-18.
(2011). Immaginario esopico e discorso etico-didattico sul soffitto dipinto della chiesa di S. Niccolò di Nicosia in Sicilia, Storia dell’Arte, 30, 130, pp. 5-18.
(2010). Il chiostro di Manfredi: politica e raccomandazione dell’anima in Santa Maria degli Angeli di Baida, Ricerche di Storia dell’Arte, 102, pp. 83-94.

Programa del III Simposi Internacional del Grup de Recerca LAiREM: Noves perspectives per l’estudi de la cultura medieval, 3 i 4 d’octubre de 2013, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Programa del III Simposio Internacional del Grupo de Investigación LAiREM: Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval, 3 y 4 de octubre de 2013, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Professor d’Història de l’Art al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de 1992. Director del Centre d’Estudis i de Recerca d’Humanitats de la mateixa universitat. Codirector de la revista Medievalia de l’Institut d’Estudis Medievals (UAB). Director de las col·leccions Imago i Patrimonios de l’editorial Nausícaä.

És membre dels grups de recerca següents: 
• Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana (LAIREM), coordinat per Francesc Massip.
• El patrimonio artístico y cultural como motor de desarrollo social y económico: el Canto de la Sibila, coordinat per Maricarmen Gómez Muntané.
• El impacto de la arquitectura religiosa en el paisaje urbano y rural del nord-este de Hispania y las Islas Baleares (ss. IV-X d.C.), coordinat per Gisela Ripoll.

Publicacions més rellevants:
(2008). Las voces del románico. Arte y epigrafía en San Quirce de Burgos, Múrcia. Veure exctracte
(2007). Ed. d’A. C. Quatremère de Quincy, Cartas a Miranda, con el anexo “Inventario de los robos hechos por los franceses en los países que han invadido sus ejércitos”, Múrcia. Veure exctracte
(2002). El románico de San Vicente de Ávila. Estructuras, imágenes, funciones, Àvila y Múrcia.

Altres publicacions d’enfocament transversal:
(2013). Arte románico y epigrafía romance. Las primeras imágenes de la lengua vulgar en Italia, Francia y España, Revista de Poética Medieval, 27.
(2011). Les genres artistiques «profanes» au XIIIème siècle: convention et originalité dans le plafond à caissons de la cathédrale de Téruel et les marges du Vidal Mayor, Viator Multilingual, 42, pp. 75-96.
(2009). Hominem quaero: sin noticia de las Humanidades, amb E. Carbonell i J. Rovira, a G. Puigvert i C. de la Mota (eds.), La investigación en Humanidades, Madrid, pp. 299-312.
(1994). La inscripción del frontal de San Miguel de Aralar sub specie graecitatis”, Príncipe de Viana, 203, pp. 455-466. 

2004BAILEMUERTE1

 

2013Assumpció València 1984teatreReligiósmedievalPPCC

1997romànic1997romànicPort1987comediaBàrbara2004Serrallonga

Llicenciada en Filologia Catalana (URV, 1998)
Titulada en Graduat Superior en Estudis Alemanys (URV, 2004)
Professora associada al Departamente filologia Catalana  de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Ha publicat articles i ressenyes (en català, castellà, alemany, anglès i francès) sobre el teatre de l’època medieval i moderna. Forma part del consell editor de la publicació anual European Medieval Dramai ha coorganitzat l’XI Col·loqui de la Société Internationale pour l’étude du Théâtre Médiéval (Elx, 2004), associació de la qual portà la secretaria durant el trienni 2005-2007. Va llegir la seva tesi doctoral sota la direcció de Francesc Massip sobre el teatre de la Passió (estudi i edició de les Passions mallorquines del Ms. Llabrés). Va tenir menció europea (2013) i obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat (2014).

Publicacions més rellevants:
• “El període clàssic de la literatura catalana: la baixa edat mitjana”, Història de la Cultura Catalana. Literatura, pensament i comunicació, vol. 3, Barcelona, Edicions 62, 2008, 28-41.
• [amb F. Massip], El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la Danza y la Fiesta Popular, Consejo Internacional de la organización de festivales de folklore / Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, Ciudad Real, 2004.
• [amb M. Garrich / F. Massip i X. Torres], Serrallonga, Déu vos guard. Història, cultura i tradició del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII), Centre d’Estudis del Lluçanès / Ajuntament de Perafita, Perafita, 2004.

Algunes publicacions d’enfocament transversal:
• “La mort del traïdor Judes com a antítesi de la mort redemptora de Crist en el teatre medieval català i europeu”, dins Josep Lluís Sirera (ed.), Estudios sobre teatro medieval , Publicacions de la Universitat de València, València, 2008, 117-129.
• “The Dramatisation of the Parable of the Prodigal Son in Catalan and European Sixteenth Century Drama”, dins D. Hüe, Mario Longtin, Lynette Muir (ed.), Mainte belle oeuvre faicte. Études sur le théâtre médiéval offertes à Graham A. Runnalls , Paradigme, Orléans, 2005, 265-288.
• “El teatre de la passió de Crist des d’un enfocament intercultural i interdisciplinari”, in Macià Riutort / Jordi Jané (eds.), Forum 10, Deutsch-spanische Zwischenwelten – Neue Horizonte für die spanische Germanistik zu Beginn des 21. Jahrhunderts, Associació de Germanistes de Catalunya, Edició Fòrum 4, Tarragona, 2005, 1-13.

Tríptic del Simposi Internacional del Grup de Recerca LAiREM: Joglars, Ministrils, Actors: literatura, música, arts i espectacle del segle XII al XVI a l’Europa romànica.

El proper 29 de setembre, LAiREM participarà al III Congreso Internacional de La SEMYR, a Oviedo, amb un panell titulat “Literatura, arte y representación en la Edad Media”. Aquí teniu el programa del Congrés.

Maricarmen Gómez, musicòloga catalana, destaca com a especialista en temes musicals medievals de Catalunya. És doctora en Filosofia i lletres (Universitat de Barcelona). La seva tesi doctoral La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336-1432 va rebre el Premi Nacional de Musicologia.

La qualitat dels seus estudis li van permetre gaudir de la beca Alexander von Humboldt per estudiar musicologia a Göttingen. Així mateix, el seu curriculum s’esten com a professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (emèrita des de 2019), i com a professora visitant a la Universitat de Princeton (1989, 1990) i a la Universitat Autònoma de Madrid (1997, 2009).

Selecció de publicacions més destacades:

(2010). “Els viatges de Tirant lo Blanch”. Capella de Ministrers. Dir.: C. Magraner. CDM 1029. Llibret llibre-CD. [En colaboració amb M. Vargas Llosa y R. Beltrán]
(2010). Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709. Valencia: Tirant lo Blanch. [En colaboració amb F. Massip]
(2009). Historia de la Música en España e Hispanoamérica 1. De los orígenes hasta c. 1470. Madrid-México D.F: Fondo de Cultura Económica.
(2008). Las Ensaladas (Praga, 1581) con un suplemento de obras del género I. Estudio II. Edición III. Facsímil (I. 191 pp. II. 464 pp.). Valencia: Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).

(2006).“Campos, temas y metodologías para la investigación relacionada con las artes: algunas reflexiones sobre el caso de la musicología”. Conocimiento Educativo. Madrid: MEC. pp. 73-85.
(2003). El Cancionero de Uppsala  I. Facsímil II. Estudio y Edición [I. LXIV fols. II. 395 pp.]. Valencia: Generalitat Valenciana.
(2001). La música medieval en España (XVI + 369 pp.). Kassel, Reichenberger: DeMusica 6.
(1990). El Llibre Vermell de Montserrat. Cantos y Danzas [127 pp.]. S. Cugat del Vallés, A. Romero edit.: Papeles de ensayo 5, [ISBN 84-85709-89-6].

Joglars, Ministrils, Actors: literatura, música, arts i espectacle del segle XII al XVI a l’Europa romànica

Juglares, Ministriles, Actores: literatura, música, artes y espectáculo de los siglos XII al XVI en la Europa románica

Tarragona i Barcelona, 1 i 2 de febrer de 2011

La celebració del Simposi “Joglars, Ministrils, Actors” aspira a posar en comú les recerques dels membres del Grup de Recerca Consolidat de l’AGAUR 2009 SGR 258 (“LAIREM”) a l’entorn de les relacions entre els textos literaris, la música, la iconografia que il•lustra els manuscrits i les expectatives de representació que la tradició interpretativa i consuetudinària han fet arribar fins als nostres dies. Tot plegat posant especialment de relleu el valor dels intèrprets. En els manuscrits que es conserven, així com en els capitells dels claustres, en els retaules, en els objectes i les arts sumptuàries o en les pintures murals de les esglésies romàniques i gòtiques, apareixen joglars gesticulant i exhibint una gran diversitat d’instruments musicals i habilitats espectaculars. Tant per la diversitat de les disciplines implicades, com des de la seva heterogeneïtat lingüística, temàtica i metodològica, aquest Simposi es planteja com a trobada internacional i interuniversitària que abasta els àmbits de la Filologia Romànica, la Història i la Història de l’Art i Musicologia.

El Simposi s’organitza des de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, i en col•laboració amb el Centre d’Estudis i de Recerca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i l’Institut Italià de Cultura de Barcelona. La trobada científica està programada pels dies 1 i 2 de febrer de 2011.

PROGRAMA [baixa’t el tríptic]

Primera Jornada

Dimarts, 1 de febrer de 2011
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Universitat Rovira i Virgili de TARRAGONA

9,30-10h. Inauguració de la Jornada, a càrrec de John G. STYLE, degà de la Facultat de Lletres, i Jordi GINEBRA, director del Departament de Filologia Catalana. Presentació dels objectius i participants del Simposi per part de Francesc MASSIP (Universitat Rovira i Virgili), coordinador del Grup de Recerca LAiREM 2009 SGR 258.

President Sessió: Camilo FERNÁNDEZ VALDEHORRAS

10,00-10,45h. “Joglars i músiques en les Passions catalanes” a càrrec de Lenke KOVÁCS (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona)

10,45-11,30h. “Las plazas de los histriones novohispanos en el siglo XVI (indios, frailes y comediantes)” a càrrec d’Óscar  Armando GARCÍA GUTIÉRREZ (Universidad Nacional Autónoma de México)

11,30-11,50h. Pausa

President Sessió: Costanzo Di GIROLAMO

11,50-12,35 h. “Veure i escoltar el Tirant lo Blanc” a càrrec de Maricarme GÓMEZ MUNTANÉ i Daniel RICO CAMPS (Universitat Autònoma de Barcelona)

12,35-13,20 h. “La voz de los instrumentos en manos de los juglares” a càrrec de Carlos VILLANUEVA (Universidad de Santiago de Compostela)

13,20-14,05h. ” …por Las Huelgas los joglares. Notas artísticas y teóricas sobre la coronación de Alfonso XI de Castilla.” a càrrec d’Eduardo CARRERO (Universitat Autònoma de Barcelona)

Dinar

President Sessió: Almudena BLASCO

16,00-16,45h. “Canciones vascas del Renacimiento” a càrrec de Patrizio URKIZU (UNED)

16,45-17,30h. “«No so joglaresa de las de buen mercado»: juglaría y mujeres” a càrrec de Donatella SIVIERO (Università di Messina, Italia)

17.30. -17,50h. Pausa

President Sessió: Lenke KOVÁCS

17,50-18,35h. “Sobre o «espectáculo trobadoresco» das CSM. Un exemplo de proto-ópera a través do estudo de retórica, ópsica e teátrica CSM 194 do códice rico afonsí (T  ms. Escurialense T.I.1)” a càrrec de Camilo FERNÁNDEZ VALDEHORRAS (Universitat de Barcelona)

18,35-19,20h. “Léxico musical en la Edad Media Italiana” a càrrec de Chiara CAPUCCIO (Universidad Complutense de Madrid)

19,20-20,15h. Col·loqui.

Segona Jornada
Dimecres, 2 de febrer de 2011
Lloc: Saló d’Actes de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de BARCELONA

9,30-9,45h. Obertura de la Jornada

President Sessió: Maricarme GÓMEZ MUNTANÉ

9,45-10,30h. “La guerra como espectáculo en la Edad Media: canciones, romances y otros procedimientos” a càrrec d’Almudena BLASCO (Universitat Autònoma de Barcelona)

10,30-11,15 h. “La tradición extravagante de la lírica i el rol de los juglares en la transmisión de los textos” a càrrec de Costanzo DI GIROLAMO (Università Federico II di Napoli):

11,15-11,35 h. Pausa

President Sessió: Donatella SIVIERO

11,35-12,20h. “Ramón Vidal de Besalú i la joglaria: una revisió” a càrrec d’Anton M. ESPADALER (Universitat de Barcelona)

12,20-13,05h. “I giullari, cornamuse del diavolo: le ricadute iconografiche delle condanne morali degli intrattenitori” a càrrec de Sandra PIETRINI (Università di Trento)

13,05-13,50h. “Joglaria i Teatre” a càrrec de Francesc MASSIP (Universitat Rovira i Virgili)

Dinar

President Sessió: Daniel RICO

16,00-16,45h. “Giulleria ed spettacolo all’Italia medioevale” a càrrec de Tito SAFFIOTTI (periodista i escriptor)

16,45-17,25h. Taula rodona i col·loqui .

17,45-19,15h. Reunió del Grup de Recerca LAiREM (2009 SGR 258)

Cloisters

Francesc Massip és doctor en Història de l’Art i en Filologia Catalana, i
catedràtic d’Història del Teatre de la Universitat Rovira i Virgili.

Forma part del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona com a docent. Ha estat professor de les Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Autònoma de Bellaterra i Girona, a més de l’Institut del Teatre de Barcelona. També ha intervingut com a professor convidat a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i al Centro Nacional de las Artes (México D.F.).
Coordina el Grup de Recerca Consolidat LAiREM (2014 SGR 894) i forma part del grup de recerca ICONODANSA. Les seves línies de recerca són Teatre i Dansa Medievals, Iconografia i Espectacle, Crítica Teatral, Literatura i Art, Etnoteatre i etnodansa. Ha obtingut el Premi Massó i Torrens (1987) i Jaume I (1990) de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha coordinat i realitzat la dramatúrgia de diversos espectacles de temes medievals i del Renaixement.

Membre dels següents grups de recerca:

• Coordinador del Grup de Recerca Consolidat 2014 SGR 894: Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana (LAIREM).

• Membre del Grup de Recerca del Ministerio de Economía y Competitividad sobre sobre El Patrimonio artístico y cultural como motor de desarrollo social y económico: el Canto de la Sibila. Programa Nacional de Humanidades Ref.: HAR2012-32289. Investigador Principal: Maricarmen Gómez Muntané (UAB).

• Membre del Grup de Recerca del Ministerio de Economía y Competitividad sobre Traza y figura de la danza en la larga Edad Media: corpus iconográfico, textual y patrimonio etnográfico en la Península Ibérica y su proyección Latinoamericana. Programa estatal de fomento de la investigación científica y técnica de excelencia Subprograma estatal de generación de conocimiento. Ref.: FF12013-42939-P. Investigador Principal: Licia Buttà (URV). 
• Ha estat Secretari General (1989-1992) i President (2004-2007) de la
Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval (SITM), agrupació d’estudiosos d’arreu del món que realitza col·loquis triennals, dels quals n’ha organitzat el VIIè (Girona 1992) i ha estat en el Comitè Organitzador de l’XIè (Elx 2004).

Llibres més rellevants:
• Teatre religiós medieval als Països Catalans (Barcelona, Edicions 62-Institut del Teatre, 1984).
• Consueta de 1709. Edició crítica del text de la Festa d’Elx (València, Generalitat Valenciana, 1986) Premi Massó i Torrens de l’Institut d’Estudis Catalans (1987).
• La Festa d’Elx i els misteris medievals europeus (Alacant, Institut Juan Gil Albert-Ajuntament d’Elx, 1991) Premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans (1990).
• El teatro medieval; cuerpo de histrión, voz de la divinidad (Barcelona, Montesinos, 1992).
• La ilusión de Ícaro. Un desafío a los dioses. Máquinas de vuelo en le espectáuclo de tradición medieval y sus pervivencias en España (Madrid, CEYAC, 1997).
• La monarquía en escena. Teatro y espectáculo del poder en los reinos ibéricos: de Jaume el Conquistador al príncipe Carlos de Gante (Madrid, Consejería de las Artes 2003).
• [amb L. Kovács] El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la danza y la fiesta popular (Ciudad Real, CIOFF-INAEM, 2004).
• Història del Teatre Català (Tarragona, Arola editors, 2007).
• [amb M. C. Gómez] Misteri d’Elx-Misterio de Elche. Consueta de 1709 (Valencia, Tirant lo Blanch 2010).
• A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó (Valls, Cossetània 2010).

[amb Jordi Cerdà, Maria Reina Bastardas, Stefano Cingolani, Isabel de Riquer, Mertixell Simó], Literatura europea dels orígens. Introducció a la literatura romànica medieval, Barcelona, Editorial UOC 2012.

El Misteri de l’Assumpció de la Catedral de València [amb una proposta musical de Maricarmen Gómez Muntané] (València, Publicacions de la Universitat de València, 2013).

ed., Repensar el sombrío Medioevo. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna // Those Dark Ages Revisited. New Perspectives for the Study of Medieval and Early Modern Culture (Kassel, Reichenberger 2014).

Algunes publicacions d’enfocament transversal
• “The Staging of the Assumption in Europe”, in C. Davidson-J.H. Stroupe (eds.),
Iconographic i Comparative Studies in Medieval Drama, pp. 17-28. Kalamazoo, Western Michigan University, 1991.
• “The Cloud: A Medieval Aerial Device”,
The Early Drama, Art, and Music Review, 16/2 (Western Michigan University 1994): 65-77.
• “Orígenes y desarrollo del teatro medieval catalán”,
Revista de Filología Española, tomo LXXIV, fasc. 1-2 (1994): 23-40.
• “L’inferno in scena: Presenze diaboliche nel teatro europeo medievale”, in S. Higgins-F. Paino,
European Medieval Drama. Comunicaciós from the Third International Conferència on ‘Aspects de European Medieval Drama’, Camerino, 3-5 Juliol 1998, pp. 187-213. Camerino, Università, 1999.
• “Topography and Stagecraft in Tirant lo Blanc”, Mediaevalia. An Interdisciplinary Journal de Medieval Studies Worldwide, vol. 22 (2000): 83-131.
• [amb L. Kovács:] “La Danse macabre dans le Royaume d’Aragon: iconographie et spectacle au Moyen Âge et survivances traditionnelles”,
Revue des Langues Romanes, CV, núm. 2 (2001 [2002]): 201-228.
• “Bucklige und Possenreisser. Narrenfeste im frühen katalanischen Theater”, in E. Erdmann (ed.),
Der Komische Körper, pp. 17-25. Wetzlar, Transcript, 2003.
• [amb A. Montiel]: “Les Passions en el cine dels orígens i els seus models teatrals”, in A.Quintana (ed.), Cinema i teatre: influències i contagis, pp. 135-178, Girona, Museu del Cinema 2006.
• “Jesters in the Temple, Boy Bishops in the Street: Laughter and Transgression from Advent to Ash Wednesday”, European Medieval Drama 11 (2007): 1-35.
• “Poner en escena el teatro medieval hoy”,
in Sonia Maura Barillari (ed.), Teatro medievale e drammaturgie contemporanee, Alessandria, Edizioni dll’Orso 2009, pp. 21-50.

[amb Lenke Kovács]: “A Typology of Catalan Play Manuscripts from the 14th to the 16th Century”, in Les Mystères: Texts, Theatricality and Urban Drama, edited by Peter Happé and Wim Hüsken, Ludus series, Amsterdam – New York, Rodopi 2012, pp. 271-321.

“Corpo femminile e impurità sessuale nella letteratura catalana tardo-medioevale: il «Col·loqui de dames» (Valencia, c. 1483)”, dins Il corpo impuro e le sue rappresentazioni nelle letterature medievali a cura di Francesco Mosetti Casaretto, Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2012 (Ricerche Intermedievali, 5), pp. 293-318.

“Danza y espectáculo en los caminos de peregrinación (siglos XII-XV)”, in Identidad europea e intercambios culturales en el Camino de Santiago (siglos XI-XV), edición de Santiago López Martínez-Morás, Universidad de Santiago de Compostela, Servicio de Publicaciones  2013 [2014], pp. 263-300.

[amb María Morrás Ruiz-Falcón], “El ball de la mort de Carbonell: una danza macabra cortesana”, in Marco Piccat & Laura Ramello eds., Memento mori. Il genere macabro in Europa dal Medioevo ad oggi, Alessandria, Ed. Dell’Orso 2014, pp. 447-460.

“Theater and Iconography in the Middle Ages and the Renaissance (an interdisciplinary approach): Analyzing Theater through the Visual Arts” en F.Massip ed., Repensar el sombrío Medioevo. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna // Those Dark Ages Revisited. New Perspectives for the Study of Medieval and Early Modern Culture, Kassel, Reichenberger 2014, pp. 65-100.

Articles i edicions que es poden consultar online
“L’infern en escena: presència diabòlica en el teatre medieval europeu”, in A. Rossich (coord.), El Teatre Català dels orígens al segle XVIII (Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: ‘Teatre català antic’, Girona 1998), pp. 197-218 i Bibliography, Kassel, ed. Reichenberger, 2001. ISBN: 3-935004-34-6. Aquí
• “La dansa macabra a l’antiga corona d’Aragó: origens espectaculars i plàstics i pervivències tradicionals”. Aqui

“Rialla i transgressió en temps de Nadal”, ponència presentada a l’XIè Colloquium de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval, Elx, 2004. Aqui
“Actes litúrgics i dramàtics de la Setmana Santa”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 9 (1996), pp. 131-133. Aquí
• “Giullari, folli e buffoni” rassegna de Tito Saffioti, Gli occhi della follia. Giullari e buffoni di corte nella storia e nell’arte, Milano, Book Time, 2009. Artifara, n. 10 (enero – diciembre 2010, ISSN: 1594-378X), sección Marginalia. Aquí
•”El teatre català actual: un balanç”, Stichomythia. Revista de Teatro Contemporáneo, 2 (2004). Aquí
• “La dansa teatre a Catalunya”. Aquí
“L’escenificació de l’Assumpció a Europa”. Aquí
• “Església i Teatre: de la litúrgia al drama: un viatge d’anada i tornada”. Aquí
“Els elements de l’escenari horitzontal (cadafal i andador) del Misteri d’Elx”. Aquí
“Algunes notes sobre l’escena de la Festa o Misteri d’Elx”. Aquí
“La Festa d’Elx: un patrimoni excepcional i fràgil”. Aquí
“Els models del Misteri d’Elx i el Misteri com a model”. Aquí
Edition of the Misteri de l’Assumpció de València. Aquí
Edition of the Misteri o Festa d’Elx. Aquí
[with L. Kovács:] “Fent camí amb la Mare de Déu: el seguici marià en la Festa d’Elx”. Aquí
• [with M.C. Gómez:] “El drama litúrgic de l’Assumpció de Santa Maria de l’Estany”. Aquí
• [with J.Castaño, L.Quirante and J.Romeu], “Present i futur de la Festa d’Elx”. Aquí
“Dal rituale al virtuale”, Drammaturgia, 18/4/2005. Aquí
• “Il potere della narrazione”, Drammaturgia, 31/8/2005. Aquí
• “Teatre Latino A Nova York”, Drammaturgia, 10/11/2005. Aquí
• “Ramon Simó a la llum dels clàssics”, Pausa, 32 (2010), pp. 1-6 (ISSN: 1699-6070). Aquí
“El Teatre Bartrina de Reus en el context del teatre català (1939-1994)”, dins Albert Arnavat (dir.),
100 anys de Teatre Bartrina Reus 1905-2005, vol. I. La Història 1905-1997, pp. 375-386, Reus, Pragma Edicions, 2005, 12 pàgs. (ISBN:  84-933752-7-6). Aquí

“La consueta de 1709 en escena: orígens i models d’una realitat canviant | The consueta of 1709: origins and models of a changing reality”, Scripta. International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture, 3 (2014): 98-121. http://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/3791/3486

“L’entrada valenciana dels primers Trastàmares”, Locus Amoenus, 12 (2013-2014): 55-65. http://revistes.uab.cat/locus/article/view/v12-massip

%d bloggers like this: