Archives for category: Curricula

Jordi Bertran és llicenciat en Filologia Catalana (UB) i gestor cultural de l’administració des de 1985. S’ha involucrat en diversos projectes de promoció i recuperació com el Teatre Metropol (1995) i la creació de la Casa de la Festa (2008) a Tarragona. Coordina el projecte del futur Museu Casteller de Catalunya que es construeix a Valls.
És autor de nombrosos assaigs sobre festa, teatralitat i gestió cultural. A més, col·labora en diferents mitjans de comunicació.

Selecció de publicacions rellevants:
– (2018). L’èxit de la versió dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres. In Ara ve Nadal!: Formes espectaculars en les festes d’hivern. (pp. 287-297). Editorial Afers.
–(2006). Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes: el que cal saber per organitzar-les. Barcelona: Departament de Cultura.
– Betran, J., et al., (2001). Festes de Catalunya: una mostra de la diversitat del patrimoni popular. Lunwerg.
– Bertran, J., Nadal, E. (2000). Manual de producció tècnica: contribució a l’organització d’espectacles i festes puopulars. Tarragona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Selecció d’articles rellevants:
– (2017). La construcció de la festa en l’escena de la urbs: el trànsit del segle XV al XVI. Revista de Poètica Medieval, (31), 71-85.
– Bertran, J. (2017). La transferència dels personatges bíblics entre els cicles teatrals a Tarragona. In Teatro hispánico y su puesta en escena: estudios en homenaje a Josep LLuís Sirera Turó (pp. 109-120).
– Bertran, J., Palomar, S. (2007). Teatre popular de moros i cristians. Caramella: revista de música i cultura popular, (16), 6-13.
– Bertran, J., Ramada, J. (1992). El teatre a la ciutat de Tarragona els anys 1905 i 1906: les vetllades d’Art Modern i les seves conseqüències. Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària, (6), 7-73.



Elena de la Cruz és llicenciada i doctora europea de Filologia Romànica. La seva tesi es titula Édition critique d’une traduction française médiévale de l”Epitoma rei militaris” de Végèce. S’ha format en francès antic a la Université Aix-Marseille, en l’estudi de manuscrits i l’edició crítica de textos medievals a l’Institut de recherche d’histoire des textes (París) i a la Università degli Studi di Verona. En l’actualitat, és gerent de l’editorial Obrador Edèndum, coedita amb l’IEC i codirigeix les col·leccions Obra llatina de Ramon Llull Bibliotheca philosophorum Medi Aevii amb Alexander
Fidora (ICREA UAB) i Jaume Mensa (UAB).
Les seves línies de recerca se centren en l’edició i l’estudi de les traduccions franceses medievals, la llengua i la literatura francesa medieval (XII i XIII) i la didàctica de les llengües i les literatures.

Selecció de publicacions rellevants:
– Batalla, J., de la Cruz, E. (2019). Vicent Ferrer i la lògica del segle XIV. Anuario de Estudios Medievales49(1), 13-44.
– (2015). Vegetius’ Epitoma rei militaris in Tirant lo Blanch. More about’Tirant lo Blanc’/Més sobre el’Tirant lo Blanc’: From the sources to the tradition/De les fonts a la tradició10, 17.
– Hatem, J., de la Cruz, E. (2011). Sobreamor: Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn ʻArabî, Ramon Llull. Obrador Edèndum.
– (2010). Utilisation d’un document visuel filtre pour l’approche de la littérature en classe (II): le cas de Titanic et Tristan et Iseut. In Tiempo [Recurso electrónico]: texto e imagen= Temps, texte et image: Actas del XIX Coloquio de la APFUE (Madrid, 21-23 abril, 2010) (pp. 793-802). Universidad Complutense.




Maria Dolores Gimeno és professora de Literatura Espanyola a la Universitat Rovira i Virgili i doctora en Filologia Hispànica per la Universidat de Saragossa. Posseeix una Maîtrise-ès-Lettres per la Université de la Sorbonne Nouvelle i un Master of Arts a la Washington University in Saint Louis.
Les seves línies d’investigació se centren en la literatura i la cultura de la Ilustració a Espanya. En concret, en els epistolaris, memòries i premsa. Participa en projectes d’investigació I+D per l’“Elaboració d’un diccionari d’història de la presència i l’ensenyament del Francès a Espanya (segles XVI-XX)”.

Selecció de publicacions rellevants:
– Gimeno, M. D., et al., (2016). Los viajes de la razón: estudios dieciochistas en homenaje a María-Dolores Albiac Blanco. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
(2014). Primera Memoria de José Nicolás de Azara. Saragossa: Instituación Fernando el Católico.
– Gimeno, M. D., et al., (2010). Epistolario: 1784-1804. Madrid: Editorial Castalia.

Selecció d’articles rellevants:
(2019). “Il poco numero de’libri Spagnuoli”: La defensa de España en las” Efemeridi letterarie di Roma” en el último tercio del siglo XVIII. Cuadernos de Historia Moderna44(1), 181.
(2019). Entre burlas y veras: las estrategias reivindicativas de Manuela Tomasa Sánchez de Oreja y Francisca de Osorio, escritoras de almanaques. Cuadernos de Ilustración y Romanticismo, (25), 273-289.
(2016). Sobre las virtudes y los vicios en las utopías ilustradas en España: el “hombre de bien”. DIECIOCHO39, 255.
(2010). Entre la paz y las polémicas:” Fernando el deseado” en la prensa reusense en 1813-1814. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins51, 259-278.


Pablo Acosta és graduat en Filologia Hispànica (ULL) i doctor en Humanitats. La seva tesi doctoral es titula “Poètica de la visibilitat del Mirouer Des Simples Ames de Marguer”. Actualmente és profesor asociat a la Universitat Pompeu Fabra on imparteix Periodisme i literatura, així com Narratologia en el Màster de comunicació, Periodisme i Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves publicacions se centren en l’anàlisi textual, la codificació literària de l’experiència i les relacions entre imatge i text.

Selecció de publicacions rellevants:
(2019). “Women Prophets for a New World: Angela of Foligno, living saints, and the religiousreform movement in Cardinal Cisneros’ Castile”, in Exemplarity and Gender in Medieval and Early Modern Iberia,ed. M. Morrás, R. Sanmartín and K. Yonsoo, Leiden, Brill.
(2018). Scientific presentation of “Manuscrito 473 (compilación de obras 
espirituales)”, Bibliotecade Catalunya, Virtual Exhibition ‘PAISAJES ESPIRITUALES’ (=SPIRITUALLANDSCAPES), http://www.ub.edu/proyectopaisajes/index.php/es/item1-meditacion
(2017). “’Notez bien, bonnes pucelles’: A Complete Transcription of the French and ContinentalLatin Annotations ofThe Mirror of Simple Soulsby MargueritePorete”, inSacris Erudiri  56/1(December 2017), pp. 347-392.
(2015). “Abrazar desnuda la cruz de Cristo: una introducción al Libro de la experiencia de Angelada Foligno”, enFrancesc d’Assís a Catalunya, 800 anys , Facultat de Teologia de Catalunya, pp.121-142,

Maria del Mar Valls és graduada en Història de l’Art. S’ha especialitzat en Art en la Societat (màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art) i ha estat reconeguda amb el Premi Extraordinari de Máster a la Universitat de Barcelona. Ha format part del Departament d’Història i Història de l’Art (URV) com a investigadora, vinculada als grups de recerca Iconodansa i LAiREM.
En l’actualitat treballa en la tesi doctoral sobre l’estudi, la comprensió, valorizació i promoció dels sostres medievals pintats, dispersos pels territoris ibèrics que antigament integraven la Corona d’Aragó.

Selecció de publicacions rellevants
– Buttà, L., Valls, M. M., Sánchez, S. (2018). El archivo digital DANAEM: Danza y Arte en la larga Edad Media. Edizioni All’Insegna del Giglio.
(2017). Trasmissioni mediterranee : la ceramica come fonte di studio per i repertori figurativi di alcuni soffitti dipinti della Corona d’AragonaMélanges de l’École française de Rome – Moyen Âge, 129-2.
– Buttà, L., Valls. M. M. (ed.), (2017). Danza, Escritura y Teatralidad en la Edad Media. Revista de Poética Medieval. Universidad de Alcalá.
– Buttà, L., VALLS, M. M., Sánchez, S. (2018). El archivo digital DANAEM: Danza y Arte en la larga Edad Media. Archeologia e calcolatorie. Edizioni All’Insegna del Giglio.

Pere Bescós és professor associat al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra des de 2013. Les seves línies de recerca inclouen la filologia clàssica, la traducció literària, la crítica textual i la recepció dels clàssics medievals. En aquest sentit, la seva tesi doctoral, “Francesc Alegre: La primera guerra púnica, 1472. Estudi i edició crítica” (2011), se centra en una part de l’obra traduïda de l’obra de l’humanista barceloní.
Ha estat professor invitat a la Universitat de Guadalajara (en Llengües Modernes, 2014) i a la Universitat Harvard (Departament d’Història, 2012).

Selecció d’obres rellevants:
(2020). Bíblia del segle XIV. Primer llibre dels paralipòmens. Corpus Biblicum Catalanicum. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(2019). PUBLI OVIDI NASÓ. LES METAMORFOSIS: VERSIÓ CATALANA DEL SEGLE XV DE FRANCESC ALEGRE. Publications of eHumanista, Monographs in Humanities, 21; Santa Barbara: University of California.
(2016). ALCMÀ D’ESPARTA. CANTS (TEXT GREC, TRADUCCIÓ CATALANA I NOTES). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
(2008). Humanisme i traducció catalana durant la segona meitat del segle XV: Ferran Valentí, Arnau d’Alfarràs, Francesc Alegre i Aleix de Barcelona.

Selecció d’articles rellevants:
(2017). Tècniques i mètodes de traducció de Francesc Alegre a La primera guerra púnica (1472). En: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 10 2017: 68-86
(2016).’SICILIA LITTERATA’ (1462-72): TRADUCCIÓN Y CONFLICTO CIVIL CATALÁN. TRANS Revista de Traductologia, 20, pp. 113-121.
(2014). Comentari i formació literària en Francesc Alegre: Ovidi i Bernardo Ilicino. Llengua i literatura, pp. 33-53.
(2012). Aportacions a l’estudi de tres traductors catalans quatrecentistes: Ferran Valentí, Arnau d’Alfarràs i Aleix de Barcelona. Iberoromania75(1), pp. 232-249.

Verónica Zaragoza és llicenciada i doctora en Filologia Catalana (títols obtinguts a la Universitat de València i a la Universitat de Girona, respectivament). Actualment, és investigadora postdoctoral de la UNED, adscrita al projecte BIESES – Bibliografía de escritoras españolas / Bibliography of Spanish Women Writers i és professora col·laboradora de Literatura Catalana Moderna de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva tesi doctoral es titula “«En vers vull desafiar…». La poesia femenina a l’àmbit català (segles XVI-XVIII). Edició crítica”.
Pel que fa a les línies de recerca, forma part del grup NISE (UG) que se centra en la literatura catalana moderna, especialment des de la perspectiva de gènere. Ha estat guardonada amb la ‘Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner’, Premis Sant Jordi (abril 2016) de l’Institut d’Estudis Catalans, pel projecte “La literatura femenina dels segles XVI-XVIII: catàleg d’autores i obres del domini lingüístic català”.

Selecció de publicacions rellevants:
(2018). Recordant la Venerable Agullona: la xativina més il·lustre del segle XVI. Xàtiva: Editorial MIC.
(2018). L’heterodòxia de Maria Antònia Ortolà: el camí del relat autobiogràfic al procés inquisitorial (1717-1727). Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 37, pp. 117-136.
(2016). Censura y edición póstuma de la obra de Hipólita de Rocabertí: a propósito de unos poemas manipulados. SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna / International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture, 8, pp. 194-223.
(2012). ‘Historiar les protagonistes absents’. La poesia femenina de l’edat moderna a l’àmbit català” dins Josa, L., Lambea, M. (ed.). ‘Allegro con brio’. I Encuentro “Aula Música Poética” de Jóvenes Humanistas. (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012), Digital CSIC, 2013, pp. 146-160 [en línia: http://digital.csic.es/handle/10261/86681%5D.



Vanessa de Cruz és llicenciada en Humanitats (Universitat Carlos III de Madrid) i en Història Moderna (Universitat Complutense de Madrid).
Cal destacar la seva tesi doctoral titulada “Cartas, mujeres y corte en el Siglo de Oro” (UCM). Ha rebut beques postdoctorals rellevants com ara la “Juan de la Cierva” (2011-2013) i la “Mellon Visiting Fellowship” (Florència, 2014). Actualment, és investigadora del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, vinculada a la beca “Beatriu de Pinós” (2017-2019).

Selecció de publicacions rellevants:
(2013). “In service to my Lady, the Empress, as I have done every other day of my life”: Margarita of Cardona, Baroness of Dietrichstein and Lady-in-Waiting of Maria of Austria. Dins The politics of female households: Ladies-in-waiting across early modern Europe. Brill, pp. 99-119.
(2013). “An Illegitimate Habsburg: Ana Dorotea de la Concepción, Marquise of Austria (1611-1694)” dins Cruz, J., Galli, M. (eds.). Early Modern Habsburg Women: Transnational Contexts, Cultural Conflicts, Dynastic Continuities. Ashgate, pp. 96-117.
(2013). Una dama en la corte de Felipe II: cartas de Ana de Dietrichstein a su madre, Margarita de Cardona. Praga: Charles University of Prague.
(2005). “Missivas mensageras”: la carta de la Edad Moderna en la historiografía española. Revista de historiografía (RevHisto), (3), 48-54.

Cèlia Redondo és graduada en Espanyol: Lengua y Literatura i ha cursat el Màster en Literatura Española, especialitat en l’Edat Mitjana i en els Segles d’Or (Universitat Complutense de Madrid). Actualment, elabora la tesi doctoral dedicada a l’estudi i a l’edició de les Vides de Maria d’Afrojín i Maria Garcia, a través del Projecte I+D “Poder, espiritualitat i gènere (Castella, 1400-1500): L’emergència de l’autoritat femenina a la cort i al convent” de la Universitat Pompeu Fabra.

Pere Navarro és doctor en Filologia Catalana i professor titular a la Universitat Rovira i Virgili. Forma part de l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU123). Les línies de recerca en les que se centra són la gramàtica històrica catalana i la variació lingüística des d’un enfocament geogràfic.

Selecció de publicacions rellevants:
(2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya.
(2000). Aproximació geolingüística als parlars del Priorat. Consell Comarcal del Priorat.
(1994). Els parlars de la Terra Alta, (Vol. I): Estudi Geolingüístic. Universitat Rovira i Virgili
–––– Els parlars de la Terra Alta, (Vol. II): Atles Lingüístic de la Terra Alta. Universitat Rovira i Virgili. [Obres guardonades amb la XXIIa Beca Manel de Montoliu]

Selecció d’articles rellevants:
(2017). La dialectologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Els microatles lingüístics de les comarques de l’Ebre. Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], 39, 361-374.
(2010). De la glòria en baixa la Munda Culot, la Milagros Merla i el vell de Panxot”. Intent de sistematització del renoms de la vila de Tivissa (Ribera d’Ebre). Societat d’Onomàstica: butlletí interior. (119), 169-178.
(1999). Els parlars de transició entre el català occidental i l’oriental. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, (26), 91-105.

Anna Vila 2014

Anna M. Vila Fernández, llicenciada en Filologia Catalana (2007), ha cursat el Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2008) a la Universitat Rovira i Virgili. És autora de la Tesi doctoral “El teatre català a Tarragona en la segona meitat del segle XIX (1864-1880)”, sota la direcció de Francesc Massip.
Així mateix, imparteix les assignatures d’Habilitats Comunicatives i d’Ensenyament i Aprenentatge de Llengües al Grau d’Educació Infantil de la URV. Col·labora com a redactora en l’Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes, que forma part del Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques (PRAEC) de l’Institut del Teatre. Ha treballat en l’àmbit del gènere per a l’Institut Català de les Dones amb l’exposició “Maria Teresa Vernet, compromís de gènere i modernitat” (2007) i amb el dossier didàctic  per a l’exposició “Mercè Rodoreda (1908-1983) juntament amb Montserrat Palau (2008).
És membre del grup de recerca interdisciplinar GRÈC (gènere, raça, ètnia i classe) i ha participat en l’elaboració del Diccionari Biogràfic de Dones (www.dbd.cat), així com en el projecte Woman Catalan Writers (2008). Igualment, ha estat membre del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE).

mariamorras web María Morrás és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universidad Complutense de Madrid, PhD per la Universitat de Califòrnia a Berkeley i doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix docència a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i ha estat professora visitant a les Universitats de Berkeley, Ferrara i Pavia i ha efectuat estades de recerca a les universitats de Berkeley, Cambridge i Nottingham.

La seva tesi doctoral analitzava la difusió de Ciceró al segle XV i l’obra d’Alfonso de Cartagena. En aquest sentit, les línies de recerca que desenvolupa se centren en els estudis medievals, la tradició clàssica i l’humanisme. En concret, en la història de les idees i les formes literàries durant el segle XV.

Actualment forma part del projecte I+D “Visionarias españolas”, dirigit per la Dra. R. Sanmartín. És col·laboradora de Philobiblon y directora de la Càtedra UNESCO d’Estudis Hispanoamericans. Ha servit institucionalment com a Directora Acadèmica del Programa d’Estudis Hispànics i Europeus, vicedegana d’Assumptes Acadèmics i Directora de la Unitat de Innovació i Qualitat Docent, Directora del Departament d’Humanitats, Vicerectora de Postgrau i Doctorat i Vicerectora de Relacions Internacionals.

Selecció de publicacions rellevants:
(Ed.) (2003). Jorge Manrique, Poesía. Madrid: Castalia.
(1999). Sánchez-Prieto, P. Alonso de Cartagena, Libros de Tulio: De senetute. De los ofiçios, edició, pròleg i notes de María Morrás.
(1993). Alonso de Cartagena: edición y estudio de sus traducciones de Cicerón. Barcelona, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Selecció d’articles rellevants: 
(2015). Ser mujer y santa (Península Ibérica, siglos XV-XVII). Medievalia18(2), 9-24.
(2002). El debate entre Leonardo Bruni y Alonso de Cartagena: las razones de una polémica. Quaderns: revista de traducció, (7), 0033-57.
(1995). Sic et non”: en torno a Alfonso de Cartagena y los” studia humanitatis. Euphrosyne: Revista de filología clássica, (23), 333-346.
(1989). Notas para el estudio de las imágenes en el Libro de buen amor. Dicenda. Estudios de lengua y literatura españolas, (8), 71.

espadaler

Anton Maria Espadaler, llicenciat en Dret i en Filologia Romànica. Actualment, és professor titular de Literatura catalana medieval de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en autors com Guillem de Torroella, Anselm Turmeda, Ausiàs March, Joanot Martorell i, pel que fa a les obres, especialment en la Història de Jacob Xalabín. Ha col·laborat en diverses plataformes periodístiques com La Vanguardia, l’Avui, i El país, així com a TV3 i Catalunya Ràdio.

Selecció de publicacions destacades:
(2015). Flamenca. Barcelona: Universitat de Barcelona.
(2003). Novelas caballerescas del siglo XV. Madrid: Espasa Calpe.
(2001). «La Catalogna dei re», a Lo spazio letterario del Medioevo, II. Il Medioevo volgare, 1. La produzione del testo, dir. Boitani, P., et al., Salerno Editrice, II, pp. 873-933.
(1984). Una reina per a Curial. Barcelona: Quaderns Crema.

Selecció d’articles destacats:
(2015). Petraca en la lírica catalana medieval. Quaderns d’Italià, (20), 89-109.
(2008). Jaume I, i els trobadors. Serra d’Or, (583), 48-51.
(2000). La recepció d’Ausiàs March a la Renaixença. Reduccions: revista de poesia, (72), 25-43.
(1997). Jaufré Rudel, ‘Les cançons de l’amor de lluny’. Marges, Els: revista de llengua i literatura, (59), 119-121.

http://www.ub.edu/ubtv/video/teatre-per-a-textos-medievals-per-anton-maria-espadaler

Licia Buttà

Licia Buttà és profesora agregada d’Història de l’Art medieval a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Forma part dels grups de recerca LAIREM, (Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana), COLONIAL (Del colonialisme al món global) i coordina el grup LITREDAN (Iconodansa: Literatura, representació, dansa).

Les seves línies de recerca giren al voltant de les qüestions de la migració i l’adaptació de models iconogràfics i de patrons estilístics en la pintura i l’escultura gòtica, especialment a la producció artística dels països de la Corona d’Aragó. En els seus darrers treballs, ha posat l’accent en l’ús de la imatge com a vehicle preferent del discurs de les elits dominants.

Selecció de publicacions rellevants:
(2013). Dal gesto allo sguardo: appunti sull’iconografia del lutto nell’arte medievale a Caminneci, V. (ed.). Parce Sepulto, il rito e la morte tra passato e presente, Assessorato Beni Culturali e Identità Siciliana, Soprintendenza Beni Culturali e Ambientali di Agrigento, Agrigento, pp. 225-146.
(Ed.). (2013). Narrazione, exempla, retorica. Studi sull’iconografia dei soffitti dipinti nel Medioevo Mediterraneo. Palermo: Caracol Edizioni.
(2011). “Immaginario esopico e discorso etico-didattico sul soffitto dipinto della chiesa di S. Niccolò di Nicosia in Sicilia”, Storia dell’Arte, 30, 130, 2011, pp. 5-18.
(2008). La pittura tardogotica in Sicilia. Palermo: Kalós.

Selecció d’articles rellevants:
(2019). Editorial, Early Music, 47, 1, p. 1.
(2011). Immaginario esopico e discorso etico-didattico sul soffitto dipinto della chiesa di S. Niccolò di Nicosia in Sicilia, Storia dell’Arte, 30, 130, pp. 5-18.
(2011). Immaginario esopico e discorso etico-didattico sul soffitto dipinto della chiesa di S. Niccolò di Nicosia in Sicilia, Storia dell’Arte, 30, 130, pp. 5-18.
(2010). Il chiostro di Manfredi: politica e raccomandazione dell’anima in Santa Maria degli Angeli di Baida, Ricerche di Storia dell’Arte, 102, pp. 83-94.

Professor d’Història de l’Art al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de 1992. Director del Centre d’Estudis i de Recerca d’Humanitats de la mateixa universitat. Codirector de la revista Medievalia de l’Institut d’Estudis Medievals (UAB). Director de las col·leccions Imago i Patrimonios de l’editorial Nausícaä.

És membre dels grups de recerca següents: 
• Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana (LAIREM), coordinat per Francesc Massip.
• El patrimonio artístico y cultural como motor de desarrollo social y económico: el Canto de la Sibila, coordinat per Maricarmen Gómez Muntané.
• El impacto de la arquitectura religiosa en el paisaje urbano y rural del nord-este de Hispania y las Islas Baleares (ss. IV-X d.C.), coordinat per Gisela Ripoll.

Publicacions més rellevants:
(2008). Las voces del románico. Arte y epigrafía en San Quirce de Burgos, Múrcia. Veure exctracte
(2007). Ed. d’A. C. Quatremère de Quincy, Cartas a Miranda, con el anexo “Inventario de los robos hechos por los franceses en los países que han invadido sus ejércitos”, Múrcia. Veure exctracte
(2002). El románico de San Vicente de Ávila. Estructuras, imágenes, funciones, Àvila y Múrcia.

Altres publicacions d’enfocament transversal:
(2013). Arte románico y epigrafía romance. Las primeras imágenes de la lengua vulgar en Italia, Francia y España, Revista de Poética Medieval, 27.
(2011). Les genres artistiques «profanes» au XIIIème siècle: convention et originalité dans le plafond à caissons de la cathédrale de Téruel et les marges du Vidal Mayor, Viator Multilingual, 42, pp. 75-96.
(2009). Hominem quaero: sin noticia de las Humanidades, amb E. Carbonell i J. Rovira, a G. Puigvert i C. de la Mota (eds.), La investigación en Humanidades, Madrid, pp. 299-312.
(1994). La inscripción del frontal de San Miguel de Aralar sub specie graecitatis”, Príncipe de Viana, 203, pp. 455-466. 

Llicenciada en Filologia Catalana (URV, 1998)
Titulada en Graduat Superior en Estudis Alemanys (URV, 2004)
Professora associada al Departamente filologia Catalana  de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Ha publicat articles i ressenyes (en català, castellà, alemany, anglès i francès) sobre el teatre de l’època medieval i moderna. Forma part del consell editor de la publicació anual European Medieval Dramai ha coorganitzat l’XI Col·loqui de la Société Internationale pour l’étude du Théâtre Médiéval (Elx, 2004), associació de la qual portà la secretaria durant el trienni 2005-2007. Va llegir la seva tesi doctoral sota la direcció de Francesc Massip sobre el teatre de la Passió (estudi i edició de les Passions mallorquines del Ms. Llabrés). Va tenir menció europea (2013) i obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat (2014).

Publicacions més rellevants:
• “El període clàssic de la literatura catalana: la baixa edat mitjana”, Història de la Cultura Catalana. Literatura, pensament i comunicació, vol. 3, Barcelona, Edicions 62, 2008, 28-41.
• [amb F. Massip], El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la Danza y la Fiesta Popular, Consejo Internacional de la organización de festivales de folklore / Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, Ciudad Real, 2004.
• [amb M. Garrich / F. Massip i X. Torres], Serrallonga, Déu vos guard. Història, cultura i tradició del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII), Centre d’Estudis del Lluçanès / Ajuntament de Perafita, Perafita, 2004.

Algunes publicacions d’enfocament transversal:
• “La mort del traïdor Judes com a antítesi de la mort redemptora de Crist en el teatre medieval català i europeu”, dins Josep Lluís Sirera (ed.), Estudios sobre teatro medieval , Publicacions de la Universitat de València, València, 2008, 117-129.
• “The Dramatisation of the Parable of the Prodigal Son in Catalan and European Sixteenth Century Drama”, dins D. Hüe, Mario Longtin, Lynette Muir (ed.), Mainte belle oeuvre faicte. Études sur le théâtre médiéval offertes à Graham A. Runnalls , Paradigme, Orléans, 2005, 265-288.
• “El teatre de la passió de Crist des d’un enfocament intercultural i interdisciplinari”, in Macià Riutort / Jordi Jané (eds.), Forum 10, Deutsch-spanische Zwischenwelten – Neue Horizonte für die spanische Germanistik zu Beginn des 21. Jahrhunderts, Associació de Germanistes de Catalunya, Edició Fòrum 4, Tarragona, 2005, 1-13.

Maricarmen Gómez, musicòloga catalana, destaca com a especialista en temes musicals medievals de Catalunya. És doctora en Filosofia i lletres (Universitat de Barcelona). La seva tesi doctoral La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336-1432 va rebre el Premi Nacional de Musicologia.

La qualitat dels seus estudis li van permetre gaudir de la beca Alexander von Humboldt per estudiar musicologia a Göttingen. Així mateix, el seu curriculum s’esten com a professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (emèrita des de 2019), i com a professora visitant a la Universitat de Princeton (1989, 1990) i a la Universitat Autònoma de Madrid (1997, 2009).

Selecció de publicacions més destacades:

(2010). “Els viatges de Tirant lo Blanch”. Capella de Ministrers. Dir.: C. Magraner. CDM 1029. Llibret llibre-CD. [En colaboració amb M. Vargas Llosa y R. Beltrán]
(2010). Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709. Valencia: Tirant lo Blanch. [En colaboració amb F. Massip]
(2009). Historia de la Música en España e Hispanoamérica 1. De los orígenes hasta c. 1470. Madrid-México D.F: Fondo de Cultura Económica.
(2008). Las Ensaladas (Praga, 1581) con un suplemento de obras del género I. Estudio II. Edición III. Facsímil (I. 191 pp. II. 464 pp.). Valencia: Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).

(2006).“Campos, temas y metodologías para la investigación relacionada con las artes: algunas reflexiones sobre el caso de la musicología”. Conocimiento Educativo. Madrid: MEC. pp. 73-85.
(2003). El Cancionero de Uppsala  I. Facsímil II. Estudio y Edición [I. LXIV fols. II. 395 pp.]. Valencia: Generalitat Valenciana.
(2001). La música medieval en España (XVI + 369 pp.). Kassel, Reichenberger: DeMusica 6.
(1990). El Llibre Vermell de Montserrat. Cantos y Danzas [127 pp.]. S. Cugat del Vallés, A. Romero edit.: Papeles de ensayo 5, [ISBN 84-85709-89-6].

Cloisters

Francesc Massip és doctor en Història de l’Art i en Filologia Catalana, i
catedràtic d’Història del Teatre de la Universitat Rovira i Virgili.

Forma part del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona com a docent. Ha estat professor de les Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Autònoma de Bellaterra i Girona, a més de l’Institut del Teatre de Barcelona. També ha intervingut com a professor convidat a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i al Centro Nacional de las Artes (México D.F.).
Coordina el Grup de Recerca Consolidat LAiREM (2014 SGR 894) i forma part del grup de recerca ICONODANSA. Les seves línies de recerca són Teatre i Dansa Medievals, Iconografia i Espectacle, Crítica Teatral, Literatura i Art, Etnoteatre i etnodansa. Ha obtingut el Premi Massó i Torrens (1987) i Jaume I (1990) de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha coordinat i realitzat la dramatúrgia de diversos espectacles de temes medievals i del Renaixement.

Membre dels següents grups de recerca:

• Coordinador del Grup de Recerca Consolidat 2014 SGR 894: Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana (LAIREM).

• Membre del Grup de Recerca del Ministerio de Economía y Competitividad sobre sobre El Patrimonio artístico y cultural como motor de desarrollo social y económico: el Canto de la Sibila. Programa Nacional de Humanidades Ref.: HAR2012-32289. Investigador Principal: Maricarmen Gómez Muntané (UAB).

• Membre del Grup de Recerca del Ministerio de Economía y Competitividad sobre Traza y figura de la danza en la larga Edad Media: corpus iconográfico, textual y patrimonio etnográfico en la Península Ibérica y su proyección Latinoamericana. Programa estatal de fomento de la investigación científica y técnica de excelencia Subprograma estatal de generación de conocimiento. Ref.: FF12013-42939-P. Investigador Principal: Licia Buttà (URV). 
• Ha estat Secretari General (1989-1992) i President (2004-2007) de la
Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval (SITM), agrupació d’estudiosos d’arreu del món que realitza col·loquis triennals, dels quals n’ha organitzat el VIIè (Girona 1992) i ha estat en el Comitè Organitzador de l’XIè (Elx 2004).

Llibres més rellevants:
• Teatre religiós medieval als Països Catalans (Barcelona, Edicions 62-Institut del Teatre, 1984).
• Consueta de 1709. Edició crítica del text de la Festa d’Elx (València, Generalitat Valenciana, 1986) Premi Massó i Torrens de l’Institut d’Estudis Catalans (1987).
• La Festa d’Elx i els misteris medievals europeus (Alacant, Institut Juan Gil Albert-Ajuntament d’Elx, 1991) Premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans (1990).
• El teatro medieval; cuerpo de histrión, voz de la divinidad (Barcelona, Montesinos, 1992).
• La ilusión de Ícaro. Un desafío a los dioses. Máquinas de vuelo en le espectáuclo de tradición medieval y sus pervivencias en España (Madrid, CEYAC, 1997).
• La monarquía en escena. Teatro y espectáculo del poder en los reinos ibéricos: de Jaume el Conquistador al príncipe Carlos de Gante (Madrid, Consejería de las Artes 2003).
• [amb L. Kovács] El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la danza y la fiesta popular (Ciudad Real, CIOFF-INAEM, 2004).
• Història del Teatre Català (Tarragona, Arola editors, 2007).
• [amb M. C. Gómez] Misteri d’Elx-Misterio de Elche. Consueta de 1709 (Valencia, Tirant lo Blanch 2010).
• A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó (Valls, Cossetània 2010).

[amb Jordi Cerdà, Maria Reina Bastardas, Stefano Cingolani, Isabel de Riquer, Mertixell Simó], Literatura europea dels orígens. Introducció a la literatura romànica medieval, Barcelona, Editorial UOC 2012.

El Misteri de l’Assumpció de la Catedral de València [amb una proposta musical de Maricarmen Gómez Muntané] (València, Publicacions de la Universitat de València, 2013).

ed., Repensar el sombrío Medioevo. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna // Those Dark Ages Revisited. New Perspectives for the Study of Medieval and Early Modern Culture (Kassel, Reichenberger 2014).

Algunes publicacions d’enfocament transversal
• “The Staging of the Assumption in Europe”, in C. Davidson-J.H. Stroupe (eds.),
Iconographic i Comparative Studies in Medieval Drama, pp. 17-28. Kalamazoo, Western Michigan University, 1991.
• “The Cloud: A Medieval Aerial Device”,
The Early Drama, Art, and Music Review, 16/2 (Western Michigan University 1994): 65-77.
• “Orígenes y desarrollo del teatro medieval catalán”,
Revista de Filología Española, tomo LXXIV, fasc. 1-2 (1994): 23-40.
• “L’inferno in scena: Presenze diaboliche nel teatro europeo medievale”, in S. Higgins-F. Paino,
European Medieval Drama. Comunicaciós from the Third International Conferència on ‘Aspects de European Medieval Drama’, Camerino, 3-5 Juliol 1998, pp. 187-213. Camerino, Università, 1999.
• “Topography and Stagecraft in Tirant lo Blanc”, Mediaevalia. An Interdisciplinary Journal de Medieval Studies Worldwide, vol. 22 (2000): 83-131.
• [amb L. Kovács:] “La Danse macabre dans le Royaume d’Aragon: iconographie et spectacle au Moyen Âge et survivances traditionnelles”,
Revue des Langues Romanes, CV, núm. 2 (2001 [2002]): 201-228.
• “Bucklige und Possenreisser. Narrenfeste im frühen katalanischen Theater”, in E. Erdmann (ed.),
Der Komische Körper, pp. 17-25. Wetzlar, Transcript, 2003.
• [amb A. Montiel]: “Les Passions en el cine dels orígens i els seus models teatrals”, in A.Quintana (ed.), Cinema i teatre: influències i contagis, pp. 135-178, Girona, Museu del Cinema 2006.
• “Jesters in the Temple, Boy Bishops in the Street: Laughter and Transgression from Advent to Ash Wednesday”, European Medieval Drama 11 (2007): 1-35.
• “Poner en escena el teatro medieval hoy”,
in Sonia Maura Barillari (ed.), Teatro medievale e drammaturgie contemporanee, Alessandria, Edizioni dll’Orso 2009, pp. 21-50.

[amb Lenke Kovács]: “A Typology of Catalan Play Manuscripts from the 14th to the 16th Century”, in Les Mystères: Texts, Theatricality and Urban Drama, edited by Peter Happé and Wim Hüsken, Ludus series, Amsterdam – New York, Rodopi 2012, pp. 271-321.

“Corpo femminile e impurità sessuale nella letteratura catalana tardo-medioevale: il «Col·loqui de dames» (Valencia, c. 1483)”, dins Il corpo impuro e le sue rappresentazioni nelle letterature medievali a cura di Francesco Mosetti Casaretto, Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2012 (Ricerche Intermedievali, 5), pp. 293-318.

“Danza y espectáculo en los caminos de peregrinación (siglos XII-XV)”, in Identidad europea e intercambios culturales en el Camino de Santiago (siglos XI-XV), edición de Santiago López Martínez-Morás, Universidad de Santiago de Compostela, Servicio de Publicaciones  2013 [2014], pp. 263-300.

[amb María Morrás Ruiz-Falcón], “El ball de la mort de Carbonell: una danza macabra cortesana”, in Marco Piccat & Laura Ramello eds., Memento mori. Il genere macabro in Europa dal Medioevo ad oggi, Alessandria, Ed. Dell’Orso 2014, pp. 447-460.

“Theater and Iconography in the Middle Ages and the Renaissance (an interdisciplinary approach): Analyzing Theater through the Visual Arts” en F.Massip ed., Repensar el sombrío Medioevo. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna // Those Dark Ages Revisited. New Perspectives for the Study of Medieval and Early Modern Culture, Kassel, Reichenberger 2014, pp. 65-100.

Articles i edicions que es poden consultar online
“L’infern en escena: presència diabòlica en el teatre medieval europeu”, in A. Rossich (coord.), El Teatre Català dels orígens al segle XVIII (Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: ‘Teatre català antic’, Girona 1998), pp. 197-218 i Bibliography, Kassel, ed. Reichenberger, 2001. ISBN: 3-935004-34-6. Aquí
• “La dansa macabra a l’antiga corona d’Aragó: origens espectaculars i plàstics i pervivències tradicionals”. Aqui

“Rialla i transgressió en temps de Nadal”, ponència presentada a l’XIè Colloquium de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval, Elx, 2004. Aqui
“Actes litúrgics i dramàtics de la Setmana Santa”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 9 (1996), pp. 131-133. Aquí
• “Giullari, folli e buffoni” rassegna de Tito Saffioti, Gli occhi della follia. Giullari e buffoni di corte nella storia e nell’arte, Milano, Book Time, 2009. Artifara, n. 10 (enero – diciembre 2010, ISSN: 1594-378X), sección Marginalia. Aquí
•”El teatre català actual: un balanç”, Stichomythia. Revista de Teatro Contemporáneo, 2 (2004). Aquí
• “La dansa teatre a Catalunya”. Aquí
“L’escenificació de l’Assumpció a Europa”. Aquí
• “Església i Teatre: de la litúrgia al drama: un viatge d’anada i tornada”. Aquí
“Els elements de l’escenari horitzontal (cadafal i andador) del Misteri d’Elx”. Aquí
“Algunes notes sobre l’escena de la Festa o Misteri d’Elx”. Aquí
“La Festa d’Elx: un patrimoni excepcional i fràgil”. Aquí
“Els models del Misteri d’Elx i el Misteri com a model”. Aquí
Edition of the Misteri de l’Assumpció de València. Aquí
Edition of the Misteri o Festa d’Elx. Aquí
[with L. Kovács:] “Fent camí amb la Mare de Déu: el seguici marià en la Festa d’Elx”. Aquí
• [with M.C. Gómez:] “El drama litúrgic de l’Assumpció de Santa Maria de l’Estany”. Aquí
• [with J.Castaño, L.Quirante and J.Romeu], “Present i futur de la Festa d’Elx”. Aquí
“Dal rituale al virtuale”, Drammaturgia, 18/4/2005. Aquí
• “Il potere della narrazione”, Drammaturgia, 31/8/2005. Aquí
• “Teatre Latino A Nova York”, Drammaturgia, 10/11/2005. Aquí
• “Ramon Simó a la llum dels clàssics”, Pausa, 32 (2010), pp. 1-6 (ISSN: 1699-6070). Aquí
“El Teatre Bartrina de Reus en el context del teatre català (1939-1994)”, dins Albert Arnavat (dir.),
100 anys de Teatre Bartrina Reus 1905-2005, vol. I. La Història 1905-1997, pp. 375-386, Reus, Pragma Edicions, 2005, 12 pàgs. (ISBN:  84-933752-7-6). Aquí

“La consueta de 1709 en escena: orígens i models d’una realitat canviant | The consueta of 1709: origins and models of a changing reality”, Scripta. International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture, 3 (2014): 98-121. http://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/3791/3486

“L’entrada valenciana dels primers Trastàmares”, Locus Amoenus, 12 (2013-2014): 55-65. http://revistes.uab.cat/locus/article/view/v12-massip

%d bloggers like this: