El Grup de Recerca Consolidat “Literatura, Art i Representació a la Llarga Edat Mitjana” es reforça com a equip ocupat en interrogar les traces literàries, artístiques, musicals i escèniques que ha deixat la cultura medieval en el seu llarg recorregut històric. El Grup LAiREM té en el seu codi genètic la recerca de la creació i difusió de textos en el seu context i el seu irisat reflex en la cultura visual de l’època.

En la nova etapa que comencem, el repte és ampliar substancialment el marc a tota l’edat moderna, aplicant a la recerca del grup l’arc temporal que Jacques Le Goff va batejar com a “llarga edat mitjana” que es perllonga fins a la Revolució Industrial, amb expressives pervivències pràcticament fins l’actualitat. I és que, com assegurava l’insigne historiador francès, “quan s’arriba a les capes profundes de la història, el que es veu són continuïtats” (Lo maravilloso y lo cotidiano en el Occidente medieval, Barcelona, Gedisa 1985, p.180). Serà tasca coordinada del grup bimembre establir les continuïtats i discontinuïtats històriques que, des del segle X al XVIII, són presidides per la idea de renéixer sobre les restes del món antic. Com l’au fènix que es revivifica de les seves pròpies cendres i torna a cremar i a immolar-se, així es manifesta el clàssic, amb plomatges de colors canviants, al llarg d’aquest dilatat període que hem convingut a anomenar medieval i postmedieval. Tot plegat aplicant noves estratègies d’estudi que ens permetin avançar en el coneixement de la civilització europea nascuda de l’edat mitjana i assaonada en la moderna, enfocant elements que sovint han quedat borrosos, explorant documents poc freqüentats o infravalorats i contrastant els diferents aspectes que van caracteritzar aquella època.

A partir de 2023, LAiREM, que té una llarga trajectòria com a SGR (2009 SGR 258, 2014 SGR 894, 2017 SGR 1514), s’ha col·ligat amb Nexus, grup reconegut de recerca de la UPF des de 2016, i s’han constituït en GRC amb finançament (2021 SGR 00970). Tots dos grups participen d’un caràcter inter- i transdisciplinar, una visió longue durée que pretén abastar des de l’Edat Mitjana al segle XVIII, i una vocació comparatista/transnacional. La finalitat és crear un marc òptim per portar a terme recerca innovadora amb projecció internacional, formar nous recercadors i amb la voluntat de transcendir els límits de l’erudició i fer-ne transferència de coneixements a la societat.

La confluència en un sol SGR bimembre d’aquests dos grups afins en la seva orientació, però també complementaris en molts aspectes, permetrà impulsar els següents objectius:

  1. Donar un pas qualitatiu en la recerca tot creant un marc pel conreu dels estudis culturals i la història de les idees de manera inter- i transdisciplinari, però amb la solidesa d’una base filològica, historicista i amb coneixement de la tradició i mètodes de l’art.
  2. Incrementar la visibilitat internacional.
  3. Contribuir a renovar metodologies.
  4. Augmentar la presència en l’àmbit nacional i la transferència.

Les línies de recerca que es desenvoluparan són:

  1. Religió, art i literatura des d’una perspectiva de gènere: estudi de textos hagiogràfics, autoria femenina, ús de les emocions, els rituals i la violència.
  2. La circulació del saber, les imatges, les idees i els textos: traduccions, transmissions, influències, contextos espacials i comunitats (socials, afectives, litúrgiques, identitàries, territorials al Mediterrani).

Amb l’aportació de dos eixos transversals:

  1. La dimensió performativa: música, dansa, teatre, espectacle i la connexió i constitució d’àmbits públics i privats.
  2. Aspectes metodològics i eines de recerca: Humanitats Digitals, teoria i pràctica de la inter- i transdisciplinarietat.

Pot semblar que parlar de nous models en un projecte que s’ocupa de les humanitats es pot considerar ingenu, però obliga de fet a plantejar preguntes encara vigents: es pot considerar la societat com un cos (polític)? Són les comunitats i el paper que la cultura juga en la seva construcció canviants? Quina relació hi havia entre la representació (performance) en les formes de viure el gènere, la identitat social en la seva mobilitat (o no) abans i ara? Es poden establir analogies entre la manera d’expressar i rebre les emocions, fer circular les idees, les imatges i els texts avui i en el passat? És a dir, en fer-ne ús de les noves tecnologies per organitzar i transmetre texts, imatges, idees del passat en el present, estem traint-les o més bé és una forma de transmedia?

Per tant, més enllà de despertar la curiositat i procurar incidir en un millor coneixement de les polítiques i poètiques del passat, una aproximació a temes específiques relatius al paper del cos (en els textos i la seva performance i representacions: a la dansa, el teatre, l’escultura); del paper de les emocions, de la construcció de la veu i de les relacions entre dones o de la presència d’idees republicanes (en la filosofia política del s. XV-XVI), entre d’altres, les línies de treball que aquest grup proposa també han de fer palès el valor de l’estudi de l’art, de la literatura, de les idees per sí mateixes. I aquest, no hi ha dubte per nosaltres, és un valor social, de construcció d’una ciutadania diversa i conscient.

Per últim, LAiREM-NEXUS no només vol produir coneixement sòlid, sinó transferir-lo a la societat amb rigor i de manera crítica, mitjançant la participació activa de l’equip en la programació d’activitats, interpretació de col·leccions, assessorament de concerts i muntatges escènics, etc. d’institucions i empreses culturals com ara museus, biblioteques, companyies de teatre, grups musicals i associacions culturals i en la comunicació divulgativa en premsa, ràdio i altres canals socials.

Tot tenint en compte aquest marc de reflexió i les actuacions assenyalades, ens proposem els següents reptes:

  1. General:
    1. Crear vincles inter-departamentals i entre Instituts de recerca i universitats a Catalunya I amb altres SGR en un marc internacional amb arrels a Catalunya.
    2. Facilitar una reflexió metodològica sobre quins son les oportunitats i riscs de la inter- i transdisciplinarietat.
    3. Fomentar la trans- i interdisciplinarietat mitjançant publicacions i conferències temàtiques (sobre hagiografia, emocions, construcció de comunitats textuals, afectives) o amb una perspectiva comú (de gènere, epistemologia i poètica) la participació dels membres del grup especialitzats en Art, Literatures (romàniques, castellana, catalana) i teatre (espectacles, representacions, dansa).
  2. Projectes:
    1. Assessorar i fomentar que tots els recercadors amb una situació estable al SGR liderin o participin de projectes del Pla Nacional (Espanya).
    2. Assessorar i Fomentar la sol·licitud d’ICREA en les dues modalitats.
    3. Fomentar la presentació a Projectes Europeus de Recerca: ERC Consolidator i ERC Advanced Grant.
  3. Internacionalització:
    1. Promoure una xarxa internacional estable amb els socis preferents de la UPF i la URV i preparar una sol·licitud per un Programa Europeu.
    2. Continuar ser focus d’atracció de talent internacional i nacional promovent i donant suport a les sol·licituds pre- i postdoctorals.
    3. Continuar donant suport i afavorir les estades internacionals dels membres del grup a institucions de prestigi, així com les estades de recerca d’investigadors internacionals com a visitants i conferenciants invitats a la URV i UPF.
    4. Millorar la presència en les xarxes acreditades internacionals (el blog acadèmic Hypothese, Humanities Commons).
  4. Formatius:
    1. Continuar sent focus d’atracció de talent internacional i nacional promovent i donant suport a les sol·licituds pre- i postdoctorals.
    2. Organitzar un seminari interdisciplinari conjunt LAiREM-Nexus de caràcter periòdic alternadament a la UPF i URV, on els recercadors donin a conèixer la recerca in fieri i que compti amb la presència de conferenciants invitats i la participació de recercadors en formació en totes les seves etapes. Per aquesta raó el format comptarà preferentment amb dos expositors i un responent. Materials relatius al tema/metodologia es farà circular prèviament.
  5. Transferència social:
    1. Enfortir i estendre entre tots els membres del grup les relacions amb institucions com a museus, biblioteques i d’altres tot promovent en especial iniciatives comuns a diversos membres del grup.
    2. Acompanyar aquestes iniciatives amb sèries de divulgació i/o rutes culturals.
    3. Fer-ne un ús més intensiu de les xarxes socials.
    4. Gravar documentals sobre els temes d’interès al Grup i difondre’ls a youtube o altres plataformes.
    5. Seguir participant-hi en programes de ràdio, seccions de premsa i revistes divulgatives, etc.

Aquest Grup es concep com una plataforma per a la integració de joves investigadors en formació i especialització on se’ls proporcioni una base teòrica i metodològica fonamental per emprendre altres estudis en un marc que faci possible l’intercanvi inter- i transdisciplinar, així com intergeneracional. El seu caràcter interdisciplinari té com a objectiu desenvolupar noves propostes d’aproximació a la recerca i presta especial atenció a la seva disseminació mitjançant accions de transferència amb institucions locals i internacionals, i amb l’ús de les Humanitats Digitals, camp on diversos dels membres del grup tenen projectes de recerca i docència.

Historical knowledge of the past is, then, social awareness

[El coneixement històric del passat és, doncs, consciència social] (G. Pocock, 1962)

La relació entre la història, la memòria col·lectiva construïda i representada, d’una banda, a l’art, la literatura i la seva projecció en accions (performance, teatre, espectacles), i de l’altre, la consciència social avui és un camp molt debatut, però hi ha consens en què conèixer el passat -real o imaginat- proporciona a les societats un horitzó amb el qual mesurar les seves experiències i expectatives presents. Una mirada de llarg termini, com la que proposem –una llarga Edat mitjana, que segons Le Goff abraçaria en les seves derivacions fins al segle XVIII─ a aspectes com la construcció l’autoritat textual i visual, els models de representació del gènere i la exemplaritat, la pervivència i canvis en la dimensió afectiva i racional als textos, l’art, la ciència, amb un millor coneixement de la seva configuració, textual i iconogràfica, pot transformar la nostra percepció sobre aquests aspectes a la nostra societat. Per exemple, arrelada en la memòria col·lectiva, la imatge espectacular de la pesta negra bubònica s’ha convertit en sinònim d’infeccions amb símptomes visibles i horribles, de manera que la invisibilitat del virus Corona crea una falsa impressió de seguretat. Els aspectes culturals i religiosos també poden influir en les actituds: abans del segle XX la mort i l’expressió del sentiment va tenir una dimensió pública en la qual el llit de mort estava envoltat de familiars, sacerdots i assistents que es lamentaven, mentre que avui és un afer privat, semiocult i silenciós. Les mentalitats apocalíptiques suscitaven la devoció religiosa i els crits de transcendència, mentre que ara es canalitzen a través de les preocupacions mediambientals, etc. Es pot afirmar, per tant, que oferir al públic en general l’oportunitat de conèixer aspectes de temes que encara són rellevants pot portar-lo a reflexionar i comprendre millor l’actual.

A més, l’exploració de com s’estableixen les comunitats textuals, afectives i polítiques en períodes convulsos, com els segles XIV al XVIII des d’una mirada transdisciplinar i comparatista (transnacional), pot servir ─hauria de servir─ per re-pensar les formes de ciutadania actuals, la relació entre l’individu i les estructures de poder, què implique(n) el(s) rols i les mirades des del(s) gènere(s) i la seva fluïdesa, què afegeix les formes estètiques a la manera de mirar i percebre les idees i la cultura com estètica, tant des de la diferència com des de les continuïtats: de tradicions, de forma de (re)presentar i de com el que llegim, veiem i sentim afecta a la nostra identitat individual i col·lectiva. En definitiva, el ‘ser y el estar’ en la societat del segle XXI i en el món en general.